divendres, 27 de juny del 2008

NÒRMA: aranés o composicionau?




Que’m sembla significatiu d'ua cèrta evolucion lo fèit que lo president actuau de l’Institut d’Estudis Occitans (IEO) non hàsca servir lo bilingüisme lengadocian-gascon tà comunicar dab los sons socis contràriament a En Pèire Bec. En Pèire Bèc qu’escrivèva en lengadocian com a president de l'I.E.O. mès la soa pròpia òbra qu’ei escrivuda en gascon (e pas d'ua sòrta quau que sia, que i tornarèi) mentre  lo president actuau En Dàvid Grosclaude qu'ei monolingüe en occitan: n’emplega pas jamès lo lengadocian, ça'm par, sonque un gascon blós, tant tà l'escríver com tau parlar.

Los escrivans gascons – dab hèra pòcas excepcions- qu’an tostemp escrivut en gascon, enqüèra que non sia pas guaire en ua lengua unificada. La literatura gascona, malurosament, demora, per fòrça, de caire dialectau: los autors gascons qu'escríven en generau en tot seguir ua nòrma locau se non localista o personau. Non i a pas mes localista que la lengua deu mes gran escrivan gascon de tostemp, En Bernat Manciet. Que’m cau senhalar ua excepcion importanta: la d'En Pèire Bèc qui escriu en gascon composicionau, sintetic, ua mescla personau e hòrt agradiva d'elements prenguts de guaireben tots los dialèctes deu gascon. Notatz que la soa lengua escrivuda qu’ei ben gascona, n’ei pas hèita d’occitan composicionau, non, qu’ei 100 % gascona e de fòrça bon léger per composicionau que sia.

Aquò que poderem aperar lo paradòxe esquizofrenic occitanista : n’avem pas cap de lenga occitana normativizada unificada, sonque ua bèra coleccion de varietats mes o mens ben normativizadas - çò que la nomenclatura oficau de l’I.E.O anomena « dialèctes » mès que no’s pòden pas considerar tots coma taus se prenem coma unitat de mesura linguistica lo "catalan-valencian-balear", lo catalan, qué, qui èra enqüèra ua varietat occitana au mens dinc en 1934. A despieit qu’ajam a man nosta ua lengua gascona sintetica normativizada per un president de l’Institut d’Estudis Occitans En Pèire Bec, ailàs d’usatge exclusivament personau dinc adara, l’I.E.O medish non va pas jamès encoratjar nada unificacion normativizadora gascona e la lengua gascona d’en Pèire Bec n’estó pas jamès promaguda peus gramaticians per rasons que non m'expliqui pas. Avem plan segur gramaticas gasconas que presentan clarament ua volontat normativizadora mès las causidas que son divergentas segon las universitats e/o los autors. B’ei per aquò que hè besonh ua academia tà decidir de manèira colegiau quin e cau escríver lo gascon estandard.

Lo diccionari francés-gascon en dus volumes de l’IEO que demora de caire plan dialectau, e qu’ei de dòu hèr de constatar que quauquas zònas i sian oblidadas o negligidas. En particular, los mots deu gascon sud-orientau, pròpis deus parlars de Comenge, Coserans e d’Aran, non s’i tròban en generau paso o qu'i son ben malament arrepresentats. Que cau saludar lo tribalh hèit, çaquelà. Qu’aquestas linhas non sian pas arresentidas coma criticas d’un apèr irremplaçable au dia de uei. Mès, de tota faiçon, la tòca d’aqueth diccionari non pòt reaument estar considerada coma normativizadora.

L’IEO qu’a hèit un tribalh formidable en mantuns domenis. N’i a totun un on lo son tribalh n’a pas brilhat, tà non pas díser qu’ei estat catastrofic, qu’ei lo de la normativizacion en generau e la deu gascon mes particularament, per rasons perfèitament explicablas istoricament. L’IEO qu’a ua responsabilitat de las màger dens la situacion d’anomalitat lingüistica que patim nosautes gasconofònes, ja qu’aquera institucion n’a pas jamès promagut nat gascon unificat. Qu'èra fatau los aranés que normativizèssen lo parlar de Mig-Aran.

N’ei donc pas -o en tot cas pas enqüèra- vertat que la lengua occitana i sia oficiau en la Val d’Aran. Ni, malurosament, tanpòc lo gascon. La lengua oficiau en la val d’Aran qu’ei la lengua aranesa, basada sonque suus parlars de la vath, deu grop dialectau sud-orientau deu gascon. Qu’ei un dret fondamentau deus Aranés, plan segur. Totun, on ei l’unitat de la lengua occitana en la realitat ? E com a minimum, on ei l’unitat de la lengua gascona ? B’ei clar que l’IEO n’a pas jamès hèit, o podut hèr, o volut hèr, arren tà empachar de facto l’esclatament deu gascon (doncas de l'occitan) a maugrat d’un discors esquizofrenic d’unitat. Ara, se volem vertadèrament que la lengua occitana e sia oficiau en la Val d'Aran, que sufeish de decidir que l'occitan estandard e sia l'aranés. Nat problèma de part mea, l'acceptarí de bon grat e l'utilizarí en aqueth blòg. A véder...


Ara que l’aranés s’a normativizat e ei oficiau per tota Catalonha, que’u nse cau préner en compte. E que’ns cau tribalhar tà tornar trobar la dignitat, qu’ei a díser, l’unitat. E que ns’i cau tribalhar dab los Aranés. Ara qu’avem ua Academia dera Lengua Occitana, qu’ei evident tà nosautes qu’aquera lengua, si a d’estar unica, a d’estar gascona se non aranesa. E s’a d'estar plurau, com ac pensi jo de manièra realista en contemplar lo panorama de la literatura occitana actuau, i deu aver ua lengua gascona unificada, que sia aranesa o composicionau. N’i arrenonciaram pas.

O adoptam tots l’aranés coma nòrma, e las institucions nòstas nes balhan los apèrs tà ensenhar e apréner l’aranés coma cau en l'Estat francés, e atau que guanharem en credibilitat de cara au mond e en pes politic en tots los grats, o que’ns cau hargar un gascon composicionau unificat dab los Aranés, un gascon « batua ». Non i a pas cap d’autas alternativas se volem sortir d'aqueth cuu-de-sac en lo quau e ns'èm embarrats.

Qu’ei de la responsabilitat de l’Academia dera Lengua Occitana de’ns hargar un diccionari e ua gramatica de gascon normativizat , que sia o basat sus l’aranés o composicionau. Se non, seram forçats de seguir l’exemple deus Catalans e sortir lèu lèu de l’occitanisme tà poder aver per fin ua lengua digna d’aqueth nom dab un diccionari generau de la lengua, escrivut en gascon. N’oblidem pas jamès que lo catalan, varietat bessona deu lengadocian (que non pas la deu gascon d'aqueth blòg), èra enqüèra occitana en las annadas 1930. Sortir de l’occitan qu’ei possible, los catalans qu'ac an hèit e son enqüèra vius. Jo que soi occitanista mès pas a quinsevolh prètz. E lo prètz non pòt estar lo sacrifici de la lengua nòsta : la lengua que passa abans que non pas l’ideologia. De non pas aver nat diccionari generau de la lengua gascona estandardizada en 2008, escrivut sonque en gascon, qu’ei ua beròia vergonha. Lo de la lengua catalana, hargat per En Pompeu Fabra, data de 1932, dus ans abans de talhar definitivament lo cordon omelicau dab l’occitan per lo famós manifest secessionista de 1934, fèit qui nosautes n'avem pas oblidat e qui'ns cau meditar. Nosautes que volem demorar occitans, mès non pas a quinsevolh prètz.


Que cau ben distinguir dialectes naturaus d’ua lengua e la lengua normativizada. Aquesta darrèra n’a pas coma hita de remplaçar los parlars naturau en la vita vitanta. Qu'ei un mòde de comunicacion pan-gascon destinat abans que tot tà l'escríver. N’ei pas normau que dus Gascons coma lo president de l’Institut d’Estudis Occitans e lo magnific sindic d’Aran non sian pas capables d’escríver en ua medisha lengua gascona en 2008. L’un escriu en gascon biarnés, l’aute en gascon aranés. Dens ua situacion de normalitat, aurén d’escríver en gascon estandard, e pro.

Avem un besonh urgent d’un diccionari deu gascon normativizat, unificat e academic tà’ns preparar a la co-oficialitat deu gascon en tots los país gascons e a la normalitat lingüistica. Segur qu’avem tanben besonh d’un diccionari complet de gascon de caire dialectau, on e sian referenciats tots los mots de la lengua parlada e lors variants morfologics (véder e véser e véger e véir.., nèu, neu, nheu e nhèu, eca), l’equivalent gascon de l’Alcover peus catalanofònes. Mès aqueth segond diccionari, d’interés lingüistic, no’s pòt substituir a un diccionari de la lengua normativizada, coma, d’alhòrs, l’invèrs b'ei vertat tanben. Que son dus apèrs d’utilizacion distincta.

Unificar vòu díser que cau causir un variant morfologic e sonque un : véder o véser o véger o véir, de causir de manièra que la lengua e sia vertaderament ua lengua e non pas sonque ua coleccion de dialèctes o de parlars. Mès non cau pas repetir las errors de la normativizacion fabrenca : be cau que la lengua sia hargada en concertacion dab tanhents de cada un de los grans dialèctes gascons. L'estandard serà mes aisidament acceptat se n'a pas cap de coloracion tròp localista. Doncas, que'm sembla preferable de hargar ua lengua composicionau, sintetica, qui aplegarà elements prenguts d’au mens duas varietats gasconas, o mes se possible - e òc, qu'ei possible, tornatz léger l'òbra d'En Pèire Bèc- , atau que serà mes aisidament acceptada. Qu’ei lo cas, per exemple, deu batua peu basc, e tanben lo deu yiddish. Isaac Bashevis Singer parlava en yiddish polonés mès tota la soa òbra, qui’u való lo prèmi Nobel de literatura, qu’estó escrivuda en yiddish unificat. Aquera lengua, unic estandard deu yiddish, qu'estó hargada en las annadas 1930 a partir de duas varietats naturaus en combinant basicament la pronóncia de l'ua dab la gramatica de l'auta. Aquò qu' obliga tots los locutors naturaus deu yiddish (y.) au "bilingüisme" y. naturau/ y. unificat. Que cau soslinhar lo yiddish qu’ei au medish temps ua varietat de l’alemand e ua lengua, coma lo francés ei au medish temps ua varietat de la lengua d’oil e ua lengua, o coma ac son l'aranés e lo catalan au respècte de l'occitan.

Aranés o composicionau tà l'estandard gascon, causir que cau. Que deu estar la mission de l'Academia dera Lengua. E sense trigar mes, que n'avem un besonh urgent.

Pòlca Aran Mix - Santi Arisa I La Tribu

16 comentaris:

Anònim ha dit...

es tons posts non son complets sense ua canson. hahaha.

m'agrade que escrius ta aciu.

優次 (Yuji) ha dit...

Vau un shinhau aucupat pes examens, mès que't contunhi de liéger... :D

Qu'ei plan evident qu'era lengua occitana a de besonh un, o qualqu'uns estandards. Quina solucion que sigue era adoptada pera academia -un occitan unificat o un gascon unificat-, i aurà de sacrificis. Aguest qu'ei eth prètz. Era recompensa qu'ei ua lengua pro omogenèa, fòrta deuant eth francés e ar encòp utila coma mejan de comunicacion. Damb un gascon unificat, eth sacrifici b'ei fòrça mès petit. Totun, pensi qu'eth bastiment d'estandards entà cada "macrodialècte" serie un auto-suicidi, e que sonque servirie entà hèr-los a morir mès lèu. Er occitan que patís d'ua situacion de pèrda de parlants. Mès alavetz un estandard tà tot er occitan pensi que tanpauc non foncionarie pr'amor qu'i mancarie acceptacion per part des parlants. Sò sonque quauquedegun damb un pregond amor pera lengua occitana (e catalana), saber la parlar (a mieges) non me balhe cap de dret de causir er avenir dera lengua. Tanpauc non è era solucion. Totun, se'm cau díder quauquarren, ja non m'impòrten es arrasons que'm heren causir er aranés (o gascon), aguesta qu'ei era varianta que causí, e voi seguir en tot parlar-la d'enquiara finau. Mès jo que l'accèpti, quinsevolha que sigue era decision dera academia.

nimue ha dit...

ninu! passe a deixar-te una abraçada d'estiu! :)

Carles Casanovas ha dit...

Estic amb vosaltres i amb la vostre
lluita. Voldria tot el que tu vols.
Sobre tot no pareu en les vostres queixes i reindivicacions, el camí
serà molt llarg. Que hi diu L'Academie Francaise ???
Ací malhauradament no en sabem res.

Joan de Peiroton ha dit...

Aimeric: e òc! E qu'ei aumens ua cançon aranesa!

Yuji: as ben causit damb er aranés !

Nimue: torna de pressa, que ja em fas falta! :)) Una abraçada ben càlida, doncs!

Carles: l'academie française, el que hi diu, se me'n fot! 66 % dels Francesos volen la reconeixença de les llengues de França! Els academics francesos no representen ningú i no van ser elegits democraticament.
El que sí m'interessa és allò que dirà, o més aviat farà, l'Acadèmia de la Llengua Occitana creada fa poc!

Onset ha dit...

Malas que pueda feré un post adedicato a la mosica aragonesa porque parlar-ne por aquí se fería prou catenazo. No l'eba feito porque no eba visto lo tuyo comentario. A plantar fuerte.

Chabier Lozano ha dit...

Veigo que es problemas son comuns en el que respecta a la norma...
¿Qué vocabulario e gramatica gasconas me recomiendas? Tiengo en casa cuantas cosas sobre l'occitan(sobre tot Alibert), pero en veyer cómo se pareixen el gascón e l'aragonés me faría goyo de tener una bibliografía més especifica d'el gascón, encara que sía dialectal (de bel·la valle en concreto). Abe poco estié a Sant Lary , entré en una librería e cuan les pregunté per bel libro en gascón se me miroren muto rar...
En un par de semanas iré ta'l País Vasco per Francia, si cal pararé a Tolosa, qe m'han dito que i hai una librería especializata en gascón.
Salut

Joan de Peiroton ha dit...

Onset; hombre, no dudes! Música aragonesa en la red es lo que necesitamos!

Felquera:
I a un arramat de gramaticas disponiblas, ailàs la màger part son escrivudas en francés. Las duas qui son escrivudas en gascon son:
1- Gramatica de l'occitan gascon contemporanèu
Maurice Romieu & André Bianchi
Presses Universitaires de Bordeaux
(mes o mens 30 euros)
Qu'ei ua gramatica pandialectau fòrça completa dab ua volontat normativizadora (las fòrmas arrecomandadas son indicadas). Las causidas son las personaus deus autors - universitat de Bordèu. Se pot crompar via Fnac.com...O de comandar a la Fnac en Espanha?


2- Gramatica aranesa
Aitor Carrera
Pagès edit.

Gramatica dera lengua aranesa, en aranés.
Se pòt comprar en linha en ço de Pagès Editors (Lleida)
http://www.pageseditors.com/

L'aranés qu'ei ben representatiu deu gascon sud-orientau (Haut-Comenge,Haut-Coserans, e ben segur Aran), grop de transicipon de cap au catalan occidentau e au lengadocian pirenencs.
Tà aver materiau entà apréner l'aranés, se pòt contactar lo conselh generau d'aran
www.conselharan.org




Mémento grammatical du gascon
Jean-Pierre Birabent & Jean Salles-Loustau
Escòla Gaston Febus & Nosauts de Bigòrra
Qu'ei ua petita gramatica basica e fòrça ben hèita, que m'agrada hèra. La, dejà mencionada, de Romieu & Bianchi n'ei pas tostemp comòda de consultar (index minimum). La de Birabent-Salles-Loustau qu'ei tanben pandialectau dab volontat de normativizacion, son las causidas deus autors- Universitat de Pau. Totun, non sèi s'ei enqüèra a la venta.

http://reclams.no-ip.org/site/sitereclams.html



Diccionari
non i a nat diccionari tot en gascon, ailàs.
Un petit diccionari:
diccionari elementari occitan-francés, francés occitan (gascon) edicions pernoste

http://www.pernoste.com/gl.php

Diccionari francés-gascon en dus volumes (autors: collectiu). Essenciau!!! Se pòt crompar en linha, contactar-los abans per mail, t'ajudaran sens esperit "dinerèr", véder aquiu:
http://www.pernoste.com/gl.php
An de metòdes, libres, CDs, CD-rom, tanben.

Diccionari gascon-francés de Eric Chaplain, Edicion princi negue,
Excellent obratge, tanben essenciau, en grafia reformada mès las entradas en grafia de l'IEO i son tanben, se pòt crompar en linha:
http://www.princi-negue.oxatis.com/

Espèri qu'aquò t'ajudarà!!!!

Ah, a Pau, en Biarn pres deu país basc, trobaràs ua libreria on se pòt crompar libres en gascon
librairie Marrimpouey 2 place de la libération 64000 Pau Tél/fax 0559275211
A Tolosa, la libreria Occitania,
www.librairie-occitania.com
46 rue du Taur
31000 toulouse
05 61 21 49 00
D'Espanha o d'un mòbiu espanhòu, remplaçar lo 0 per + 33 : + 33 5 eca
No sé si serèi a Tolosa dens quauques setmanas (vacanças d'estiu), avisa'm abans per gmail, et darèi lo men numero de mòbiu. Llámame en castellano, (o en aragonés, que lo entiendo perfectamente, pero te contestaré en mi dialecto castellano personal), no dudes!

Chabier Lozano ha dit...

Pos mutas gracias per la -apabullant- información. ya me miraré per Internet e veyer qué en foi. En l'anterior mensache me trafuqué con el de la librería, metié Tolosa pero me pareix que ye Tarba, pero se me dices que en Pau n'i hai una i gual i entro...
A Tolosa ibe ta'l Ikea, que el tiengo més cerqueta, a uns 170 km :)

Joan de Peiroton ha dit...

Bodiu! Passas per lo tunel de Bielsa per crompar los tons mòbles? lol!

Chabier Lozano ha dit...

Dende que han ubierto el IKEA de Zaragoza ya no i somos itos. Di que a yo no me fa mica gracia d'ir-ie, aora le digo a la muller que i vaya era sola, perque a yo ixes centros comercials me fan aborrir, ya le montaré es muebles cuan torne.
El libro que no trobo per garra puesto ye el de Coromines de la Valh d'Aràn, ni en librerías, ni per internet ni cosa, e ya debe d'estar pro buen.

Joan de Peiroton ha dit...

Felquera: el parlar de la vall d'Aran, sí, sí, l'èi a casa. Mès n'ei pas ideau tà apréner la lengua.
Nota: la gramatica d'Aitor Carrera qu'ei fòrça bona. De crompar en çò de Pagès editors, via internet, o en Lheida

Chabier Lozano ha dit...

En prengo nota, mercetz

DL ha dit...

Fa més de nou segles que arrosseguem el mateix debat. Ens va marcar de valent el model de la poesia provençal. El provençal fou cultivat arreu d'Europa, des de Castella fins a Hongria. I això va pesar fondament en l'evolució de les literatures catalana i gascona de la Baixa Edat Mitjana. La història de les llengües romàniques del II mileni d.C. és la d'una lluita per substituir el llatí amb tal o tal dialecte romànic.

Ens hem adherit al model de "llengua - dialectes" sense entendre que tota llengua és una construcció feta a partir de dialectes. O, més encara, una construcció feta damunt dialectes amb criteris extra-lingüístics (econòmics, socials, polítics, etc.).

Crec que cal realment un occitan mejan per a tots els membres de les nostres comunitats lingüístiques. I, òbviament, cal també un gascó 'unificat'. Però no hem de perdre l'oremus: a Aran sempre s'utilitzarà el gascó aranès, de la mateixa forma que a Barcelona s'utilitzarà el barceloní. Les formes mitjanes o estandarditzades impactaran en les llengües locals, però no les substituiran.

La substitució lingüística, en tot cas, va en el camí que afavoreix les llengües estatals, és a dir el francès, l'espanyol i l'italià. Una alternativa es contraposar una llengua estatal, occità, català o gascó. Però això simplement canviaria els protagonistes del procés, no el propi procés. Si considerem que cal "estandarditzar" en tots els aspectes de la vida quotidiana, admetem que les llengües locals ja són mortes i inútils. Potser el localisme ha estat superat per la regionalitat o per la nacionalitat o per la continentalitat. Però si això és inevitable, llavors gairebé faríem més via si defensessim l'adopció de l'esperanto o, directament, la de l'anglès.

Richard ha dit...

Hola Joan,

Tuve un problema parecido hace dos o tres años cuando estaba pensando en estudiar el portugués por primera vez. Un día, mi esposa me dijo que yo tendría que eligir entre un acento portugués (o sea, de Portugal) o un acento brasileño antes de empezar mis estudios. Estaba tan aterrorizado por esta inesperada decisión que dejé el curso y regresé a mis otros estudios. El único problema: ¡ahora me gustaría aprender el "galego"! Suerte con este asunto y saludos de un partidario tuyo. Adiu!

Joan de Peiroton ha dit...

Dídac : que els Aranesos deixin de parlar aranès no és desitjable i no és el meu propòsit. Nosaltres demanem – i una majoritat de ciutadans francesos i estan d’acord segons sondejos- que les nostres llengues siguin co-oficials i respectades. Quina llengua pròpia ha de ser co-oficial als paisos gascons sinó el gascó ? Doncs volem ua llengua gascona digna. No sols una col.lecció de dialectes, una llengua. Podria ser la llengua aranesa mateixa o podria ser composicional. Ja tenim obres escrites en un gascó composicional, les d’en Pèire Bèc, a l’època president de l’Institut d’ Estudis Occitans (I.E.O). Doncs escriure en gascó normativitzat i composicional no pot ser considerat com a prova d’anti-occitanisme, encara que alguns (ben pocs avui el dia, gràcies a Déu) desitjin o somniin que deixem el gascó per una varietat no-gascona de l’occità (concretament el llenguadocià). La nostra resposta és clara i neta : la llengua pròpia dels paisos gascons ha de ser gascona com la llengua occitana (en sentit llarg occitano-romànic) pròpia dels paisos catalans ha de ser catalana. El gascó és tan occità com el llenguadocià (i jo diria : com el català), però el llenguadocià no és més gascó que ho seria el francés o el castellà..

Ara bé, al Rosselló, la lengua co-oficial, la escrita sobre els retolls, és el català estandard, no és el rossellonès. Ninguna lei impideix de parlar-hi rossellonès o d’escriure obres en rossellonès, mès l ‘unic estandard és el català de l’I.E.C.. Els catalans del nord han de ser bilingües en català. Poden i DEVEN continuar dient : » parli pas per jo mès sun vist tabé una estela» (que és la forma normal i CORRECTA de dir-ho en català rossellonès) mès hauran d’escriure « no parlo per mi però he vist també una estrella». És el « bilingüisme » català i és normal… o no ? Doncs sí, és normal , com és normal el « bilinguisme » jidisch-jidisch de Isaac Bashevis Singer, i volem aquesta normalitat pel gascó, unica forma de l’occità no-català oficial a Catalunya.

Nosaltres Gascons volem l’unitat linguistica. Res de més normal i de més sà. L’únic problema és que al dia d’avui, no tenim cap estandard oficial gascó, el que tenim són unicament proposicions d’estandards de part d’universitaris, molt sovint divergents entre si. Ja tenim una llengua aranesa, perfectament gascona, però no gaire utilitzada a defora de la vall. Cal prendre decisions, al cap i a la fi, i normativitzar el gascó d’utilitzar a tots els paisos gascons, que aquesta llengua gascona sigui basada sobre l’aranès o distincta. Tenim una Academia dera Lengua que hi inclouen membres aranesos. Ja és hora que es posin d’acord. Nosaltres seguirem. Que el gascó unificat sigui oficial o no a la Vall d’Aran no és el problema. Al menys els Aranesos sabran qual o com serà el gascó unificat i estic ben convençut que escritors naturals de la Vall contribuiran a la literatura en gascó unificat.

Quant a « l’occità mitjà », no-gascó, per a l’expressió escrita inter-occitana, ja conec el català, llengua de cultura. Em va molt bé i sembla que a molts altres Occitans també. Bé, en realitat assajo de fer servir el llenguadocià per facilitar l’intercanvi amb els altres occitans, els que no són ni gascons ni ibers. Però el llenguadocià l’esparraquejo per culpa del gascó, desgràciadament, a més em sembla que el meus circuits neuronals assimilen el llenguadocià amb el català ja que el català em surt de manera espontànea quan hom em parla en llenguadocià.

r-lo: d'acentos brasileños hay mucho más que uno. Si fuera tu, optaría por el brasileño por razones geográficas obvias. Pero no soy tu, claro. El galego...porqué no? Gracias por el comentario!