Perqué escrives en gascon?
Quant de còps m'an pausat aquera question?
E la responsa que sort, tostemp parièr: pr'amor que m'agrada. La lengua gascona qu'ei la qui m'agrada, qu'a lo shuc de la montanha, deus malhs, deus gaves, de las encantadas, deu pinhadar, de la mar grana, de las andadas qui clacan sus la grèva. Jo qu'èi besonh d'era e era qu'a besonh de tots nosautes. Qu'ei l'amna deu país, non la cau pas deishar morir.
Montaigne ns'ac escrivó: qu'ei aquesta e nada auta.
E que'm brembi d'aqueth poèma deu regretat Mossen Josèp Condò Sambeat (mercés au hilh deu País):
En Plan de Beret neishuda
Totafèt jo sò aranesa
Mès despús m'hèsqui francesa
Per qu'en França voi morir.
Quan eth Pònt deth Rei travèssi
Que'n só de plan desesperada,
En véder-me destarrada
Dera mia nacion!
Mès de còp me reviscòli,
Recupèri era alegria
E me tròbi en casa mia
En sénter parlar en gascon.
Quan parlar ara gent enteni,
Tot eth mèn amor les dongui,
E contenta entre eri estongui,
E les comenci a parlar:
-"Gascons de França e d'Espanha,
Visque era lengua gascona!
Mentres jo serè Garona,
Eth gascon non morirà!"
-"Eth parlar que jo vos dèishi,
Com ua pèrla, sauvatz-lo,
Com un bèth jardin, sauclatz-lo...
Non cambietz!...Tostemp gascons!"
Adonc, tant que Garona e serà Garona, que continuarèi d'escríver en gascon.
19 comentaris:
E perqué 'quela question, quo es dau Gascon ?
M'aviá semblat èsser dau Limousin !
Es fòrça polit aqueste poèma!!
Fa un any, mai hagués pogut dir que
arribaria a llegir en Gascon. Ara
voldria fer-vos una prometença de
fidelitat i proclamo solemne que així
com ara el puc llegir amb fluidesa,
prometo fer l'esforç per arribar a escriure'l.N'estic segur que cap persona s'en riurà pas d'aquesta voluntat.
Hem perdoneu ?
Ixas razons son prou elocuens y prou buenas, pero no cal dar-las; escribimos en gascón (u en aragonés) porque nos peta y porque queremos, ya bi ha muitos que lo fan en anglés u castellano.
com mes llengues parlem i escribim mes cultes serem i aixó al poder no l'agrada gens
salut !!
A mi m'agradar llegir-vos en la vostra llengua.
Òsca per l'occitan gascon o l'occitan de gasconha… Totun que seré mei bonde d'escríver : chuc e non pas *shuc pr'amor que's ditz chuc quitament en occitan lengadocian; lo "sh" que correspn generaument au "ss" deu lengadocian : siular (lg ; shiular (g) levat peus noms qui venguen deu francés com chivau (e non pas *shivau!)
Ne jamés desbrembar que los Occitans e's sauvaràn ensemble o crebaràn la boca dobèrta de Bordèu a Niça en passar per Clarmont d'Au
Andriu, a despieit de tot l'arrespècte e l'amistosèr que't pòrti, non puish pas escríver chuc.
1- chuc s'escriuré tchuc en grafia febusiana, Palay qu'escriu chuc e non pas tchuc, doncas shuc en la grafia nòsta
2-En lo diccionari francés-occitan (gascon) de Per Noste, que i trobam plan shuc e non pas chuc
3- En catalan estandard qu'ei suc, dialectalment xuc. Doncas s'i avosse ua grafia de cambiar, que seré meslèu la lengadociana !
(Chivau me pausa un aute problèma, ja que los aranés escriven shivau, non sens arrason, pensi jo.)
Se te sentes en casa, parles era lengua de casa.
Penso que, realment, som a una gran casa.
El gascó (l'Aranès), i el llenguadocià l'entenc sense haver-lo estudiat. No el sé escriure bé. Hi ha paraules que només les conec pel català.
Però l'entenc! El teu blog normalitza molt l'occità i contribueix a mantenir-lo viu. Continua així.
Catalans e occitans... siám fraires! Vesi qu'i a un fum de catalans que sabon çò qu'es l'occitan, que lor agrada legir en occitan... De segur i a mai de catalans que sabon çò qu'es l'occitan que de franchimands! En de mai, l'occitan es oficiau en Catalonha.... Vòli viure en Catalonha ;)
jp la rapieta: as rason! Visca la diferéncia!
Axel: òc, es fòrça polit.
Carles: No pateixis amb el gascó!!! Segueix escrivint en català, ens escalfes l'ànima, poeta!
Onset: m'agrada muito leyer l'aragonés! Sí que nos peta! Mientras o Pirineo serà o Pirineo, seguiremos charrando aragonés :D!
Marc: em fas content, així els mots segueixen vivint!
tè: tens tota la raó!!!
André, doncas, ja t'èi arresponut, e shuc que demorarà.
Montse: òc !!!! E me senti ben en casa tua, ja ac sabes.
Cual puta por rastrojo: Blas- Jesús, havies resucitat i no ho sabia! Molt refinat, el pseudo aquest, lol Encara celibatari, suposo?
Axel: en Catalonha, vau mes parlar catalan (en dehòra d'Aran, clar) :D!
A jo que s'aplique eth madeish, mès entath catalan...... Encara que cada dia me shaute mès er aranés tanben :)
Suberbèth aqueth poèma!
Visca era lengua gascona! :)
Encara cel·libatari, perquè no està la situació per llençar la casa per la finestra.
I encara més per a un advocat.
O les tira més enrera, o fa que s'interessin per altres atributs que no siguin els de "la miembra" (accepció nova del nostre nou Ministeri d'Igualtat, amb l'oposició dels acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola).
Els altres atributs que no siguin de la miembra ? En aprenem cada dia e a tota edat lol!
El millor i més encertat, de ple és això nostre, l'ànima d'un país que no s'ha de deixar morir...tanta raó....
Petons Joan, que no ens diguem gaire res, darrerament...
Fotografia meravillosa
m
Bon post. Al Jolson
Publica un comentari a l'entrada