Jo me'n vaig anar de França a Catalunya

Jo'n sòi anat, tant sòi tornat
Tralanlà laderai,
De França en Catalonha


Que jamei los mens uelhs n'an vist
tan gentilha persona

Afaiçonada de son còs
Estreta de cintura

Qu'a los uelhons com l'esparvèr
la boca de mesura


(Tradicionau gascon)





Costums pastorals (Francesc Compte, rosselhonés, 1586)

(On se ditz que pastors aquitans -doncas gascons- miavan lors bestiars dinc aus Pirenèus orientaus e i encontravan d'autes pastors de tropèths catalans, qui èran, eths tanben, francés. Supausi que los pastors deu costat catalan, en realitat, èran originaris de Gasconha, eths tanben).


En lo estiu móntan los bestiars de la França y dels habitadors de dits comtats en tan gran nombre que estan totes les navals poblades dels guardians dels dits bestiars, faent en la nit molts focs, y entre ells sonant molts instruments de música pastoril, com són: albaýs, dolçaynes, nesarts, flautes, y en los francesos alguns rebaquets, que ells acostumen sonar de diferent to de la música catalana.
Y entre los de un regne y altre pàssan moltes conversacions, y se fan moltas visitas, perquè los guardians dels bestiars catalans també són de nació francesa, y los demés són aquitans; perquè la complecció de la nació catalana no s'és poguda may conduhir ni inclinar en òbres servils ni villanescas, ans bé, de los que los castellans anomènan vilans, ells anomènan pagesos, y són de tant punt y honra molts d'ells, que per ella competexen ab qualsevol cavaller català; per pobres que sían, per lo que toca a la honra, [competexen] amb qualsevol títol, per poderós que sia.
Y axí, essent los guardians catalans de nació francesa, com los del bestiars francesos, ab curiositat, com tots los bestiars dels dos regnes són pujats en dites montanyes, se visitan por saber, los uns dels altres, lo èsser de llurs parents y de llurs cases.
Y molts anys, los mayorals de les ramades dels bestiars que són en ditas cordilleras, en lo vespre de Sant Joan de Juny se'n pújan en lo més alt de la montanya de Canigó, que és en lo mix de las predites dos grans cordilleras, y de allí míran fan llurs pastors en llur jaces, faent-los ells també los focs per senyalar-los com los estan mirant de dita gran montanya; de la qual, no tan solament descobren los focs fan la dita vespre los pobles rossellonesos, confletans y çardans, mes encara descobren los dels catalans y francesos.


NB. Lo troçet (un extrèit) qu'ei tirat deu CD de VERD E BLU titolat "baladas e danças", de comandar a Menestrèrs Gascons. Que'u trobaratz tanben au conservatòri occitan de Tolosa.