Nosaltres tenim un problema amb l'Estat francés, vosaltres en teniu un altre (o no serà el mateix, més o menys?) amb l'Estat espanyol.
Doncs el punt comú entre els nostres problemes respectius no serà ni l'Estat francés ni l'Estat espanyol, sinó l'Estat.
L'Estat és el mal absolut.
Per aguantar millor el mal, valdria més que l'Estat fos propi, clar.
Però allò que no veig tan clar és com un Estat que has de compartir amb els teus veïns pot ser propi?
L'ideal seria un Estat propi per a mi mateix. Fuck the veïns, que fan soroll els caps de setmana i que voten a favor de Sarkozy!!!
6 comentaris:
M'agrada el teu Estat d'ànim.
Jo només vull festa i vacances pròpies.
Bon cap de setmana i bona festa del solstici d'estiu!
Adiu,
m'etot vole un estat pròpre perqué bolar dins la marrid' aiga, s'embrennar dins las terras fanjosas, s'espomonar per causa de borilhs desveiturats quò es pas tròp bon per la santat.
la sauma: e per aquò, n'i a qu'o fan per se sonhar los reumatismes! E pagan de mai!
LOL !
E merda , i ai pas sonjat a tot 'quò, sei pas pro vielh per lo momint o benleu pas pro banturle per 'nar a Vichy e non pas dins la ribièra parisièna.
Publica un comentari a l'entrada