diumenge, 14 de juny de 2009

La Font, encara! (per l'amic Manjacostel)

L'amic Manjacostel m'escriu que caleré virar La Hont de F. de Lartigue en occitan centrau. Nse'n prepausè ua version. Aquiu que l'avetz, un shinhalon retocada.

La Font


Plasenta, al còr d'un bòsc, dòrm la font perlada
Dejós los vèrns galhards e los sauses noseluts.
E l'ombra blava cai drecha dels pins brancuts,
Aparant la mossegada de l'estiu, desplasenta.

Un pichòt vial semenat de cocuts ,
En virolejant mena a la font polida ,
Cada matin i beu la bruna Margarida .
E i ausís sisclar los rossinhòls alats.

Lo corsatge badant, tal coma una miugrana
Pènusa, cabedièra torçuda, pren l'orjòl
Que gargolheja en s'emplenant plan doçament .

S'eissuga sul cap doas gotas d'aiga glaçada
E davant la font fresca e clara ont se miralha ,
Alisa sos pelses espelucats pel vent.

2 comentaris:

merike ha dit...

Però no saps la versió finesa, men amic? M'agraden els poemes.

manjacostel ha dit...

E ben te pòdi dire que la darrièra estròfa es mai que polida.
E que'aquel òme es joine dins son agach e son escrich, e que se ne tenètz d'autres d'aquela mena , los podètz envejar...
E nos en dire mai sus el
Amistosament.
AF