La nostra filla, pretextant que jo devia estar cansat, es va oferir per fer-nos de xofer. Com que, a la meva filla, no li sé refusar res, vaig acceptar amb molt de gust. Llavors, la noia, que manté al dia una llista molt personal d'adreces gironines imprescindibles, ens va portar directament... al centre comercial de Salt. En aquest lloc, com a qualsevol altre centre comercial digne de consideració, es pot comprar roba. Hi trobem, com a qualsevol altre centre d'aquest típus, les mateixes marques com a França. I els preus son els mateixos a les dues bandes de la frontera. Però les dones tenen un sentit particular que, encara que no l'entenc prou bé, deu contribuir a la superioritat del gènere. De fet, si tenim en compte la molt baixa proporció de dones a dintre de la populació carcerària o a dintre de la gran família de dictators, d'aiatol.làs i d'altres criminals en llibertat, dels que serveixen de polítics als paisos dits desenvolupats o als altres, ens cal ben reconèixer que la part més evolucionada de la humanitat és la femenina. A nosaltres mascles, ens cal acceptar l'idea que el port del parell de glàndules externes ens trasbalsa l'enteniment, què hi farem !
Doncs, l'esposa, la germana i la filla van posar-se a caçar el jersei, el pantaló, la fàldilla i altres camises.
"Mira, papà, aquest jersei, vaig veure'l a Tolosa, igual, igual! I al mateix preu!! "
I es va emportar el jersei igual igual, i els texans, i la fàldilla, i les vambes, i algunes coses més...I el papà va complir fidelment amb el 11è manament: compraràs roba per a ta filla.
Mentre les caçadores de fàldilles estaven ocupades a llur feina, vaig topar amb un anunci que em deixà perplex :
Començava per
SI ETS HOME O DONA...
Doncs sí, sí, puc considerar-me concernit, a veure, a veure !!!
L'anunci seguia així:
...presenta't a l'elecció de Miss i Mister Espai Gironès !!!
Ostres! No m'ho podia creure ! Des de molt petitonet somiava amb presentar-me al concurs de Miss i Mister Espai Gironès !!! Això sí que era inesperat ! Ja em veia elegit, amb la meva foto a la portada de Vogue, i que fins i tot la meva amiga Roser, que ja la té, la foto a la portada de Vogue, es posaria gelosa !!! La debuta d'una nova carrera m'esperava !!! Al.lelúia !!!
Bon, prosseguim...
Merda ! L'onze d'octubre !!! Massa tard !!!
I això de 16 a 25 anys, pfffff !!! Dues vegades massa tard !!!
7 comentaris:
Salut! Comment on dit "lol" en gascon?
Adiu,
bona annada 2008 per te e los autres maitot parrier.
Òc ben, ai pensat à la debuta èsser a Limòtges dins lo centre comercial (Sent Marçial), o b'ètot a Orléans (Place d'Arc), Clarmont...
Ben vut lo comentari e pas grava per l'eleccion, tu ses lo Rei dos joèbs :-)
JP
Noi, tu puges i baixes de Tolosa com qui va a comprar el pa! Ves per on, m'és molt familiar l'espai gironès, no perquè me l'estimi sinó perquè hi visc a 5 minuts caminant. Un dia d'aquests xocarem pel carrer i no ens n'adonarem fins que ho posis al blog. Mare de Déu! I en quina llengua parles amb ta filla?
jp: bona annada a tu i als teus tanben! E mercés pel compliment :))
!
Eduard: De la casa de Tolosa a la del Voló , de porta a porta, el viatge triga dues hores ( per una distància de approx. 230 km)
Un cop al Voló, ja som quasi veïns.
El Voló Figueres: 35 km
El Voló- Besalu : 59 km
El Voló- Sant Miquel de Campmajor 79 km
I per a la Roser ;) :
El Voló- Viladamat 59 Km(45 min )
La meva filla parla la llengua des cavalls, dels gossos , dels gats, dels porcs i de les cabretes molt correntament, però de llenguatge humà, en coneix sols un, el francès. Quan es dirigeix a la venedora, li parla en una mescla improbable d’idiomes. Per exemple per probar un calçat de medida més gran, diguessim 40, li diu, amb un somriure d’orella a orella, quelcom com: "¿és possible carant’ si’s plau?"amb el “possible” a la castellana i el “carant’” a la francesa però amb accent occità, , i la minyona, morta de riure, li porta el calçat de 40.
Jajajaja, que bo, Joan, que bo...
Per això de l'edat, no et preocupis, jo tampoc hi entro, també cap al doble, maco...
Pels quilòmetres, mmmhhhh, m'agrada tenir-te a punt pel control, hi ha amistats que no es paguen ni amb petons,
per la portada, jeje el photoshop del César es veu que fa miracles, home diferent no sóc, però eñ difuminat...difumina arruguetes..
Petonàs, rei, jo encara no tinc res per reis, els meus fills tan els fa, però a mi, no! I tinc papa i mama, i fillols, i amigues... Ai que si no m'espavilo...és que no tinc comprera..
Ah, ès que tu plantes la base al Voló: aixó no ho sabia pas! Llavors ès molt més fàcil. Doncs el dia que et vingui bé de venir a Falgons, ja m'ho diràs. Jo vaig estar una vegada a Tolosa de passada i no vaig veure res però segur que ha de ser molt interessant. El dia que hi vagi ja t'ho diré.
Zel: dona, de què em vas a imaginar ara, pel que fa dels quilòmetres ??? Te parlo del plaer de la trobada, i res més!!! Si haguesses estat més lletja que un pecat, això no hauria cambiat res ! No pateixis!!! lol
Eduard: amb molt de gust, a Falgons com a Tolosa! A Tolosa, et serviré de guia!
Publica un comentari a l'entrada