Lo plaser de perpensar e d'escríver en lenga gascona. Aquiu qu'avetz lo men caièr aubrit.
dissabte, 12 de gener del 2008
Yasmin Levy
Yasmin Levy qu’ei israeliana, d’ua familha judeo-espanhòla de Jerusalem, descendents de judius expulsats d’Espanha en 1492. Son pair, Yitzhak (Isaac) Levy, èra un etnomusicològue coneishut qui realizè un tribalh remarcable de collectage de cants e romanças tradicionaus judeo-espanhòus. Yasmin, enqüèra que perdó son pair a l’atge d’un an e miei, qu'a eretat d'eth la passion tà la soa cultura pròpia e que s’ei especializada coma cantaira dens lo repertòri tradicionau judeo-espanhòu. Qu'a tanben compausat cançons (letras e musica) directament en espanhòu "vertadèr".
Una ora (trad. judeo-espanhòu)
Una ora en la ventana ,
ora i media al balkon,
La kulevra de tu ermana
ah! no mos desha, ah ! no mos desha
azer el amor.
Yo la kero, tu la keres
ya mos vamos a matar !
Ven, djugaremos a los dados
el ke la gana, el ke la gana
su mazal
Ke komio la tu mama
enpreniada de ti ?
Te kito morena i dulse,
amasada
amasada kon la miel
A la mar yo me vo echar,
un peshkado vo paniar.
Siete novias vo kitar
Ah ! Yo a ti, yo a ti
Me vo tomar
_______________________
Ua ora a la frinèsta,
òra i miei au balcon,
la toa sèrp de sòr
ah, no’ns deisha, ah no’ns deisha
hèr l’amor
Jo que l’aimi, tu que l’aimas
Ja’ns vam aucíder,
Ça-i, jogaram aus dats
Lo qui la ganhe, lo qui la ganhe,
la soa sòrta (la seva sort)
Qué’s minjè la toa mair
Emprenhada de tu?
Que’t hasó moreta e dolça,
Encaperada (banyada)
Encaperada de mèu
A la mar jo que’m vau getar
Un peish que'm vau gahar (agafar)
Sèt nòvias vau quitar
Ah, jo a tu, a tu
que't vau préner.
___________________
Mano suave (musica: tradicionau bedoïn letras: Zalman Shnior) :
Ay, mano suave tenía
A tocarla, nadie se atrevía
Ay, madre, a tocarla nadie se atrevía
Su alma le entregó
Su corazón entero
Kulli misa wu-kulli fi-lail
Tihdi-l-ubal fi-zzullail
Mahabbit albaha iddathalu
Min kulli albaha akhlasit lu
Ay! yamma
Ah, man doça qu'avèva
tocar-la arrés non gausava
Ay, mair, tocar-la arrés non gausava
La soa amna li balhè
Lo son còr tot sancèr
-----------------------
Irme kero (trad. judeo-espanhòu)
Irme kero, madre, a Yerushalayim
Komer de sus frutos, bever de sus aguas
En El me arrimo yo
I en El me afalago yo
I en El Senior de todo el mundo
I el Bet Amikdash lo veo d'enfrente
A mi me parese la luna kresiente,
I lo estan fraguando kon piedras presiozas
I lo estan lavorando kon piedras presiozas
------
Anar-me'n que voi, mair, tà Jerusalem
Minjar de sons fruits e béver de sas aigas
En Eth jo que m'empari
e en Eth jo que m'acessi
en lo Senhor deu mond tot
E lo Temple que lo vedi de cara
A jo que'm sembla la lua creishenta
E que son a l'adornar dab pèiras preciosas
E que son a lo tribalhar dab pèiras preciosas
______________________________
Lo son darrèr CD, titolat "Mano Suave" , que compren 6 cançons tradicionaus judeo-espanhòlas, ua cançon tradicionau bedoïna cantada en arabe e en espanhòu, tres cançons de composicion pròpia en espanhòu, un psaume en ebrèu sus ua musica de era medisha e ...ua suspresa. Escotatz.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Es estada la convidada de la BBC Radio 3 lo 01 de genièr a 00:01, lo concèrt se pòt escotar en linha : www.bbc.oc.uk/radio3/ lo programa se sona "World Routes" o "Late Junction".
Lo ligam qu'ei
http://www.bbc.co.uk/radio3/worldroutes/pip/uwog6/
M'agrada, no m'esperava una música amb aquest deix àrab, gràcies! per cert, vaig escoltant totes les músiques que tens aquí al costat enllaçades...
molt bon post i molt currat, l'artista és molt guapa i la música genial, que mes vols demanar
salutacions
Leo tu blog con retraso pero gracias por descubrirme esta cantante. Mis antepasados eran judío y siempre es agradable volver un poco a las raíces.
Publica un comentari a l'entrada