En aranés se vos platz

Qu'è liejut en blòg d'Amador çò que seguís:

Nòsta lengua

Er aranés ei er occitan deth nòste pòble. Era lengua deth pòble damb era quau eth pòble sentís e s'arreconeish. Malurosament, non existís un occitan estàndard, mès òc qu'auem ua diversitat dialectau plan valurosa que cau saber respectar e arreconéisher. Ei chocant veir coma quauqui defensors dera lengua utilizen es madeishi arguments qu'es sectors reaccionaris hèren a valer hè mès de vint ans dauant era politica d'immersion lingüistica ena escòla, evidentament en aranés. "De qué mos servís er aranés dehòra dera Val d'Aran?", se didien aqueri, se diden ara entitats coma eth CAOC.

Per cèrt, semble que tanpòc ei possible eth consens politic en aguest ahèr. Semble que Convergéncia s'a alineat damb es postulats der "occitan estàndard" o, en paraules deth president der Institut d'Estudis Occitans, er "occitan ortopedic", en detriment der aranés, qu'ei era varianta sense era quau era Lei lingüistica non aurie cap de sentit. Insolit. Descoratjador, coma er escrit que vos adjunhi deth CAOC, que compartís es sues amassades en contra der aranés damb CDA e ERC d'Aran, atau coma se despren dera preséncia e aquiescéncia de representants destacadi d'andús partits en eres. Er escrit: tot un aumenatge ath paternalisme e eth desproposit.

LA LLEI DE L’OCCITÀ ES PERVERTEIX A L’OPINIÓ PÚBLICA CATALANA

Seria imaginable una llei del català de l’Alguer?

Una llei del castellà d’Andalusia?

Una llei de l’anglès de Gibraltar o de Malta?

Doncs ara ens volen fer empassar una llei de l’aranès, dissimulat amb el nom d’occità de l’Aran.

I a més volen que l’aranès sigui oficial a Catalunya, enlloc de l’estàndard occità central.

L’aranès és un subdialecte occità perifèric que només té ús local, però cap ús com a mitjà de comunicació amb Occitània.

Uns polítics sense escrúpols lingüístics volen pervertir la llei i incitar als catalans a aprendre l’aranès, que aquí ni a fora serveix per res (excepte a Aran).

Avui s’acaba el termini de les esmenes. El disbarat està servit. Aconseguir vots val més que la raó i la lingüística. No han fet cas als lingüistes. Neguen l’evidència i diuen que no hi ha estàndard occità que els fa nosa per fer estàndard l’aranès.

Doncs, almenys protestem.

Cordialment,
CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català
www.caoc.cat


Quina ignorància de part deth CAOC!!!!! O quina mala fe!!!!! Jo, ciutadan occitan der Estat francés, inciti as catalans a apréner er aranés, pr'amor qu'ei era forma oficiau dera lengua nòsta. Non sò cap aranés, e non mestregi ben encara era modalitat oficiau dera lengua nòsta, mès que me suenhi e que sò plan content d'apréner-la. E ac vos pòdi díder: er aranés pòt perfectaments servir a comunicar damb nosati occitans qui non èm cap aranesi. E que poderatz constatar qu'era majoritat des blògs occitans son escridi en gascon, que non en lengadocian, "estandard" o non. Alavetz, en aranés se vos platz. En tot conéisher er aranés e eth catalan, poderatz liéger eth lengadocian e eth gascon non aranés sense dificultat. Eth lengadocian ei era modalitat occitana bessoa deth catalan. Mentre que se parlatz sonque lengadocian e non aranés, seratz temptadi de parlar catalan damb es Aranesi - parlen occitan mès non lengadocian, per contra parlen catalan- e contribuiratz atau ara extincion der occitan en Principat de Catalonha. E non sauvaratz cap er occitan en França.

Edit. A prepaus deth lengadocian venut coma "estàndard occità" peth CAOC (damb amics coma aguesti, non auem enemics de besonh), ua reaccion de Sèrgi Javaloyès, escrivan biarnés e occitanista, liejuda en çò de Maria Vergés. La traparatz mès baish. Non pensi qu'eth lengadocian estandard sigue aguest nhirgo que Sèrgi denóncie. Totun, b'ei clar qu'es Occitans qui non son lengadocians non l'empleguen bric e non lo vòlen emplegar, per èster aguest estandard basat sonque sus eth lengadocian. Qu'ei donques un estandard valable sonque per aguesta varietat e non pera lengua tota. E sustot, se Catalonha pren era responsabilitat d'oficializar un estandard occitan dialectaument distint der estandard oficiau en vigor en Aran, aquerò anarà en contra dera unitat dera lengua occitana en creant de facto dues lengües occitanes distintes. Sus aguest punt, sò d'acòrd damb Sèrgi. Vau mès demorar damb er aranés coma modalitat oficiau unica dera lengua occitana. Aguesta modalitat ne vau quinsevolha auta, non ei de besonh híger-ne cap auta. Era unitat hè era fòrça. Aguesta carta de Sèrgi, aquiu que l'auetz:

Adishatz,
Qu'ei l'escrivan d'expression occitana qui parla ací.
Que'm sembla de que non podetz — au nom de qué totun ? — demandar au govèrn de Catalunya d'adoptar ua lei qui reconeisheré com lenga oficiau "l'occitan estandard", quan aqueth "occitan estandard" n'ei pas briga fixat, dongas acceptat per la màger part deus locutors occitans : que sian gascons, lemosins, provençaus e medish lengadocians.
Que la me caleré amuishar aquera lenga estandard ! Jo ne l'èi pas jamei vista o dilhèu que seré aqueth nhirgo de non pas créder, aqueth maishant esperanto qui arrés ne vòlen qui lejoi a bèths còps ençà, enlà qui n'a pas nada valor sociau : un invencion intellectualista, un fracàs !
Que crei de qu'ei ua vista de l'esperit de voler a tota fòrça, e mei que mei de Catalunya estant, impausar aus occitans qui parlan e escriven peu moment la lenga occitana de la lor zòna dialectau, ua lenga qui n'emplegan pas briga.
Que seré ua error terribla d'ac har. De tot biais, los bearnistas, gasconistas, provençalistas e autes pècs de l'embarrada etnica, qui dejà e mian a mei anar mei ua guèrra contra los occitanistas, que se n'arregaudirén d'aquera decision òrra e sustot beròi pèga.
La preposicion de la Val d'Aran que'm sembla conciliar l'unitat de la lenga e la realitat sociolingüistica deu lor parçan. Ne crei pas que's posqua har lo bonur deu monde contre lo monde o lavetz qu'ei estalinisme de mau devèrser.
Sèrgi Javaloyès
escrivan