dimarts, 21 d’octubre de 2008

Aragonés per tèrras occitanas

Lo tipe de l'Aragonés qu'ei guaireben un personatge mitic en Gasconha.  Los Aragonés que i heirejavan tà véner mulas e d'autas mercanderias. E, abans la guèrra de quatorze, la vita n'èra pas briga aisida en Aragon, la praubesia que i regnava. Tà poder sobrevíver, mantuns aragonés que's vedèvan obligats de passar largas temporadas en Bearn e en Bigòrra tà i tribalhar coma obrèrs agricolas o coma boscassèrs.  
D'aqueth temps d'autes còps, que ns'an demorat expressions com "abilhat com un Espanhòl", qui volèva diser abilhat de manièra estranha, e d'ua persona qui tribalhava hòrt en tascas penosas que disèvan que tribalhava "com un Espanhòl" ...

Uei lo dia, aqueths temps de gran miséria  que son escorruts. Ara las peregrinacions aragonesas en Occitania non son pas mes de la medeisha natura, urosament. 

Aquera marcha aragonesa,  de factura modèrna, que'ns hè passejar dinc a Seta en passant per Pau e Tolosa. Que vse'n balhi un extrèit a escotar. Se voletz descargar lo tròç sancèr, ac podetz hèr legaument, per exemple peu mejan d'i-tune. Lo tròç qu'ei titolat : tengo güeito gamuxinos e qu'ei deu CD Chiquotén VII.

Tengo güeito gamuxinos - Chicotén VII


Eths gamuxinos , en aragonés, que son dracs o holets qui bohan tan hòrt que hèn gemicar tota era serrada.


Tengo güeito gamuxinos
en a pocha d'o gambón
¡qué bien cantan os gamuxinos
qué bien cantan ista canzión!

Qu'èi ueit gamoishins,
ena pòcha deth manto,
Be cantan plan eths gamoishins
Be cantan plan esta cançon!



Lo primer marchó ta Sete
no me'n quedoren que siete
¡qué bien cantan os gamuxinos
qué bien cantan ista canzión!

Lo prumèr se n'anè tà Seta,
Non me'n demorèn que sèt,
Be cantan plan eths gamoishins
Be cantan plan esta cançon!



Lo según cayó en un forau
y se murió estozolau
¡qué bien cantan os gamuxinos
qué bien cantan ista canzión!

Lo dusau que cadó en un horat
e que's morí escabossat,
Be cantan plan eths gamoishins
Be cantan plan esta cançon!



Lo terzer marchó ta Pau,
y se murió d'un resfriau
¡qué bien cantan os gamuxinos
qué bien cantan ista canzión!

Lo tresau se n'anè tà Pau,
Que's morí d'ua en·hredida
Be cantan plan eths gamoishins
Be cantan plan esta cançon!



lo cuarto cayó en o río
y s'afogó con o frío
¡qué bien cantan os gamuxinos
qué bien cantan ista canzión!

Eth quatau que cadó en riu
E que s'ahoquè dab eth hered,
Be cantan plan eths gamoishins
Be cantan plan esta cançon!



lo quinto a per pan baixó
y o pobret ya no i puyó
¡qué bien cantan os gamuxinos
qué bien cantan ista canzión!

Eth cincau tà (cercar) pan que devarè,
i eth praubet ja no' i pujè
Be cantan plan eths gamoishins
Be cantan plan esta cançon!


lo sexto murió de risa,
pichando-se en a camisa
¡qué bien cantan os gamuxinos
qué bien cantan ista canzión!

Eth sisau morí d'arríder
En se pishant ena camisa
Be cantan plan eths gamoishins
Be cantan plan esta cançon!


Lo seteno fue ta Tolosa,
y casi no me'n queda cosa,
¡qué bien cantan os gamuxinos
qué bien cantan ista canzión!

Eth setau qu'anè tà Tolosa,
E non me'n demora guaireben nada causa,
Be cantan plan eths gamoishins
Be cantan plan esta cançon!



O zaguero no aguantó
y o gran fato se casó
¡ya no cantan os gamuxinos
ya no cantan ista canzión!

Eth darrèr no'c suportè,
E eth gran pèc que's maridè
Ja non cantan eths gamoishins,
Ja non cantan esta cançon!



No tiengo más gamuxinos
y per ixò bebo bino
¡ qué bien canto solo en o campo
qué bien canto a mia canzión

Non èi cap mes gamoshin
e per açò bevi vin
Be canti plan solet en camp,
Be canti plan era mia cançon




Lo CD Chicotén VII Pirineos mágicos que's pòt comandar a Menestrèrs Gascons s'ètz en França.

PS1: Los "gamusinos", o aparentats, son conegut per tota la peninsula iberica. En Catalonha, que'us coneishen coma gambosins, vejatz l'Alcover:

GAMBOSÍ m.
|| 1. Insecte de l'espècie Forficula auricularis, papanovia (Almudaina); cast. tijereta.
|| 2. Espècie de nansa de boca estreta, feta de joncs, que serveix per a pescar anguiles en les sèquies (Val., Gandia).
|| 3. Animal imaginari a què fa referència la locució caçar o pescar gambosins (Vinaròs, Tortosa, Mallorca). En Tomeu... tan curt de gambals que més de dues vegades havia estat ginyat pels altres a anar a cassar mòpies y a pescar gambosins, Penya Mos. iii, 88. (Cf. la secció Cult. pop. d'aquest article).
|| 4. a) Xiuladissa que fa el vent de dalt (Tortosa).—b) Vent molt fort (Vinaròs), ap. Griera, BDC, ii.
Cult. pop.—A Tortosa, es diu als nens, o a les persones massa ingènues, que existeixen uns animals anomenats «gambosins», que són els qui mouen el soroll que fa el vent en bufar fort, i cal caçar-los en les nits fredes i ventoses. Per a caçar-los, porten l'ingenu en nit de vent a una boca de marge i li diuen: «Para el sac i calla, que vindran los gambosins»; tots se'n van i deixen aquell infeliç tot sol i parant el sac, fins que es cansa i coneix que l'han enganyat. A Mallorca, entre pagesos, també hi ha aquesta diversió de menar un al·lot o un home curt de gambals a caçar gambosins, fent-lo posar sota un arbre amb un garbell dalt el cap per parar els gambosins que cauran de l'arbre; un dels bromistes puja dalt l'arbre i llença un ruixat d'aigua o de cosa pitjor dins el garbell, i el pobre ingenu roman tot remull o brut. Altres vegades fan pujar l'ingenu dalt un arbre o una paret, i el pedreguen des de baix fins que ha davallat.
Fon.: gambozí (Vinaròs, Tortosa); gambosí (Val., Almudaina); gəmbozí (Mall.).
Etim.: segurament derivat de gamba, art. 2. El diccionari valencià d'Escrig-Llombart posa gambosí com a sinònim de «gamezno, gamo pequeño y nuevo», però no sembla que existeixi realment tal significat en valencià. En l'accepció || 3, de caçar gambosins, estem temptats de relacionar aquest mot amb l'ant. fr. gabuser ‘enganyar’ i amb el prov. gabuzo ‘engany’, que Meyer-Lübke REW 3626 fa venir d'un creuament del nòrdic gabb ‘befa’ amb el llatí abūsare ‘abusar’; però sembla difícil de sostenir aquesta il·lació.

PS2: En la montanha gascona, los holets (revolums de vent) qu'avèvan mala reputacion, qu'èran esperits capables d'inseminar las hemnas. Tà evitar que las gojatas e's trobèssen embarrassadas per dias de gran vent, las hemnas qu'emparavan las soas maisoadas en i hicant grans de milh davant la pòrta, atau los holets n'entravan pas.

4 comentaris:

felquera ha dit...

E cuántos no'n nmorió per ixes puertos. En Plan encara s'acuedan d'una colleta de zagals que les pilló una nevata e escrabutoren en el puerto de la Pez.
Nusaltros tamién tos ampremos parolas como "trampis", "votura", "sensa", "revel", etc., que cuento que pasoren ta l'aragonés a traviés d'el gascón.
Este sabado estié charrando con un paisano tuyo e lamentando la derrota de Muret, es dos decinos: "¡¡qué grand país habrinos feto!!"

Carles Casanovas ha dit...

Si Felguera, pero perdimos, aunque
después de esta batalla surgió el mas
grande rey. En Jaume I, mientras los
verdaderos currantes, fueron el Pueblo llano y los perdedores los
puros cátaros, que les dieron por el
c..., por siempre más.

Onset ha dit...

Curiosamén, agora se gosa "fer serbir" a os gamuxinos ta fer miedo a os ninos.

Joan deu Peiroton ha dit...

Anem, Felquera e Carles! L'avem lo noste país granàs! Que's ditz Union Europèa!!!!
Onset: nosautes que hèm servir lo Sarkozy tad aquò.