dilluns, 6 d’octubre del 2008
M'a agradat...
...lo messatge que l'Onset a dedicat a Knut o meslèu a Thomas Dörlfein, l'amigo d'os onsos. L'èi lejut e arrelejut, l'ei escotat e arrescotat e m'ac cau plan díser: m'auré agradat n'estar l'autor. Òsca, amic Onset! Jo que'n soi, de la toa tribú, e los Pirenèus son la colomna vertebrau deu País Nòste.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Amic, et citaré al cor d'una petxina.
Petit ocell, ajoca't en el pit de l'onada.
Dóna'm la llengua, amor. Dóna'm la sal.
I dóna'm també
aquest dolç llangardaix que en duu follia
quan s'enfila per l'herba.
Ben a pleret, que ens hi atrapi l'alba.
Te quedo agradexito, nino. No m'emponderes tanto que me boi a meter royo como un ababol.
Me foi contento que t'aya cuacato l'articlo sobre Knut y Thomas. O importán agora ye que Knut contine enta debán solet.
Os onsos camparemos de nuebas por o nuestro país.
Entalto Knut! Entalto Thomas!
que macos sou els dos parlant llengües ignotes...(quina paraulota...)
No les perdeu mai, mai!
Tè, no et sabia de la casta dels poetes llangardajòfils, lol!
Onset: Que un ors brun se hàsca mes roje que lo paparòc, aquò non s'ei pas jamès vist. Segur que Knut continuarà endavant solet sense problema mès non cau pas que lo planèta se hàsca tròp cauda!
Zel:Aquestes llengües no en són d' ignotes pels que les saben, clar!!! Doncs, no les perdrem, d'acord.
Publica un comentari a l'entrada