Matança de vaques a l'Albera

Fins allà on van començar de criar vaques a l'Albera, hi ha hagut vaques feres al massís. Són descendents d'algunes vaques atrevides que es van estimar més viure en llibertat que no pas tornar a l'estable. Els ramaders alberencs solen deixar les seves vaques péixer en llibertat.



Algunes, clar, se'n van aprofitar per agafar-se la llibertat de debó, i per anar-se'n a córrer la muntanya . Les condicions rigoroses de la vida al massís han contribuit a forjar llur raça, que es diu fagina. Sense ser nanes, les vaques fagines no són gaire altes i són ben adaptades a la vida muntanyenca. Poden passar per les senderes més costerudes, cap relleu les atura, a on volen anar, hi van, i prou.








I clar, no volen saber res de la frontera estatal, tampoc les atura el tancat que delimita al mateix cop el parc de l'Albera i la frontera. Saben fer-se el passatge a sota. És que no són sols ben atrevides, les nostres vaquetes de l'Albera : fan també mostra de gran engeniositat. Adaptar-se o morir, no hi ha cap altra alternativa per a les fagines.




De les qualitats que fan la valor de les vaques de cria, les fagines no en tenen cap . No son bones lleteres, són fins i tot a penes capables de criar correctament els seus vedells. I la carn de la fagina no té res de remarcable.

A més, les vaques fagines que s'han recuperat la llibertat no gaudeixen gens de bona fama. Es malfien de l'ésser humà. Quan se senten amenaçades, sobretot les mares quan volen defendre els seus petits, poden atacar. La tradició popular les atribueix poders de bruixeria. Alguns dien que el seu nom de fagina no ve pas del fet que es delecta de les frutes del faig, sinó de la seva mirada, tan salvatge com la del petit carnasser. I, segons la tradició local, val més que no encreuis aquesta mirada si no vols patir d'un malefici.





En realitat, els accidents causats per les fagines son raríssims. I aquests ruminants fan part de la fauna del massís. Com a debrossadores naturals, les vaques hi joguen un paper important de prevenció contra els incendis forestals. Per tant, són útiles. Són protegides al parc natural de l'Albera.

N'hi queden probablement molt menys de cent vaques feres per tot el massís, potser una cinquantena. La raça, de no tenir cap interés econòmic, és amenaçada d'extinció. Per tant, sense les seves fagines, l'Albera perdria un poc de la seva ànima, l'Esperit de la muntanya seria amputat.



Les fagines estan vivint una temporada molt difícil a causa de la sequera. En tot buscar de què menjar, quiten el vessant sud per al nord, per cert més húmid. I algunes, afamades, baixen fins la plana, i s'hi ataquen les vinyes, provocant l'ira dels vinyaters nord-alberencs. Això va ser probablement el factor determinant que va engegar el decret prefectoral autoritzant la caça de vaques divagadores a la banda nord. Des del 18 d'agost passat, data de promulgació del decret, són 23 les vaques que van ser matades a trets, algunes davant el seu vedell. En la seva edició del divendres passat, el diari l'Indépendant assegura que aquestes vaques són "espanyoles" . Segons aquest diari, ramaders sud-alberencs, farts de no rebre més subvencions de la Generalitat i de Bruxel.les, haurien deixat d'alimentar-les i d'ocupar-se'n. Els incriminats han negat que això sigui cert, segons ho reporta el Diari de Girona en la seva edició del cap de setmana passat.




El prefecte dels P.Os assegura que la seva decisió va ser dictada per motius sanitaris, ja que es tema que aquestes vaques puguin transmetre la febre catarral provocada pel virus dit de la llengua blava.

Però no hi ha cap indici de presència d'aquest virus a l'Albera.

Aquesta decisió de massacrar les fagines és exagerada i bàrbara. Ha provocat l'indignació de les associacions per la defensa dels animals. La Brigitte Bardot va expressar la seva reprobació al prefecte per correu. Aquest sentir és compartit per molts Nord-Alberencs que hi veuen, amb tota la raó, un atac contra el seu patrimoni muntanyenc.

M. Berdaguer, ramader a Argelers de la Marenda, troba la matança inadmissible. Segon ell, seria perfectament possible de capturar les vaques, posar-les en quarantena i atribuir una identificació a cada animal. Amb l'ajut dels municipis alberencs, es podria crear una agrupació pastoral per tal de preservar aquestes vaques que fan part del nostre patrimoni. Diu que no pot concebre el nostre massís sense la presència de les seves vaques (l'Indépendant, edició del dissabte 11 d'octubre).

Gerard Oms, ramader a Cotlliure, no diu altra cosa: "això és feixisme, maten aquests animals per anihilar una raça ancestral i l'identitat d'aquesta terra, reprimen abans de conèixer, estic revoltat! La gent s'han perdut la raó!" (L'Indépendant, edició del dissabte 11 d'octubre).

Francesc Manent, president de "País Pirineus-Mediterrani" i alcade del poble de Sant Andreu d'Albera (Rosselló), s'ha posat molt inquiet.

"Des de temps immemorials, les vaques hi viuen, a l'Albera... Aquesta matança legal m'inquieta, temo que hi hagi relliscades. No som a recer dels excessos i de les derivades malastrugues. A més, us recordaré que les dues races de l'Albera, la massana i la fagina, són en cami d'extinció i que les vaques hi joguen un paper essencial per a l'ecosistema" (L'Indépendant, edició del dissabte 11 d'octubre).

Tant de bó que puguin tornar a trobar el seny i que d'altres solucions siguin adoptades per permetre de recuperar la convivència ancestral de la vaca e de l'ésser humà al país de l'Albera!!!



Durant les meves caminades pel massís, vaig topar-me un munt de cops amb les vaquetes de l'Albera, tant les domèstiques com les feres, i mai no van posar-me cap mena de problema. Em deuen trobar simpàtic i, com potser ho haureu endevinat, és ben recíproc. Sí que la convivència és possible.