diumenge, 26 d’octubre de 2008

Favorizem las comunas qui defenen l'ors!!!


Lo Pè-descauç (nom tradicionau de l'ors/os per la montanha gascona, qu'ei a díser en catalan Peu-descalç) que ns'a enviat un senhau. Pro qu'ei pro.

Percórrer la montanha dab cans en libertat qu'ei un crime.

Los cans non hèn pas nada diférencia enter ors e pòrcs sanglars. E que son particularament agressius quan e son en canhaguèra (gossada). Se voletz que l'ors non panique e no's hique pas agressiu, que cau evitar que los cans l'agrediscan. Qu'ei de la responsabilitat deus caçaires de controlar los sons cans.

Cans qui's perden o qui son abandonats per caçaires, quants n'i a avut? Los cans en canhaguèra que s'atacan a tots los animaus, sense distincion, e particularament aus tropèths (ramats). E a còps au monde (a la gent).

E perqué aquera batuda precisament a l'endret on s'i repausava Hvala, la quau portava un corar-emetor tà poder localizar-la ?

Francament, no'm sembla pas que lo problèma sia acerà on lo Sindic d'Aran afirme qu'i ei. Lo problèma, los accidents, que son ligats a la tecnica de la caça de batuda, e hèra sovent, a l'incompeténcia deus caçaires. L'ors n'a pas jamès provocat nat accident dab los excursionistas, los aulhèrs (ovellers) o los qui van cercar cèps. Cada còp que i a un accident dab l'ors, qu'ei tostemp dab caçaires, coma per hazard. Quitament l'orsa qui travessè la rota Lorda-Tarba, provocant l'accident de veitura, qu'èra trauquilhada de ploms.

D'accidents de caça de batuda, n'i a avut plen. Qu'implican pòrcs-sanglars, cèrvis e quitament cabiròus, e las heridas pòden èster grèvas, a còps mortaus. Que jo sàpii, arrés (ningú) non demandè qu'aquestas espècias disparescóssen de la montanha.
E n'oblidem pas los accidents que un caçaire i tira sus un èster uman. Lo problèma de seguretat publica en la montanha n'ei pas l'ors, que vien meslèu deus caçaires. Son eths, lo perilh. Clar, la caça esportiva qu'ei un léser tradicionau. Mès las "corridas" e las excisions ne son tanben de "La Tradicion" e n'ei pas un argument tà acceptar-las.

Cambiar las escopètas per aparèlhs de fòtos e deishar los cans a casa (o en tot cas manténgue'us dab estaca) non haré pas mau a degun. La caça fotografica qu'ei modèrna, mes polida e mes respectuosa de la Natura. E un aparelh de fòto non còsta pas mes car qu'un fusilh.

Qu'avem besonh de controlar la fauna, segur, mès aquerò deuré èster confiat a professionaus, pas ad incompetents coma lo caçaire vielh que l'ossa a corregit. O que los caçaires amators sian "recrutats" e enquadrats per professionaus experts de la Natura, coma minimum.

Que cau favorizar las comunas (municipis) pirenencas qui òbran tà la convivéncia dab lo Pè-descauç e evitar las qui se n'an declarat enemigas. Lo Pè-descauç qu'ei l'Esperit deus Pirenèus. Qu'ei sacrat. N'i cau pas tocar.

Aquí qu'avetz la lista de las comunas deu Pirenèu centrau qui tribalhan tà la convivéncia dab l'ors:

Antichan de Frontignes Antishan de Hrontinhas
Arbas / Arbàs
Arlos / Arlòs
Bagnères-de-Luchon / Luishon
Boutx / Bots
Burgalays/ Burgalais
Cierp-Gaud
Fos / Hòs
Massat
Melles
Sengouagnet / Sengoanhèth

Que hèn totas part de l'associacion ADET-país de l'ors. Ajudar-las que cau. Que seràn tostemp encantadas d'arrecéber visitors. Quauqu'uas fronterizan dab Aran.

El oso - Los Cadiz

P.S. Per escotar mes trocets deu grop santafesin (Província de Santafe, Argentina) Los Cadiz, que cau clicar ací.
La cançon "El oso" qu'estó composada per Daniel Augusto Valdivia Fernández, alias Daniel F, cantaire de Lima (Peró) e cap deu grop Leusemia. Que'n podetz escotar versions cantadas per Daniel F medeish en los dus messatges passats.

7 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Joan, a Barcelona els senglars arriben fins a dintre la ciutat.
A Tiana es poden trobar fins els
horts de Can Roca...que vinguin
els caçadors de l'Aran a cercar la caça ací a casa nostre. El cunyat del meu fill,té una vinya amb seriosos problemes amb aquestes
besties,ara conec persones que volen també cargar-se els senglars, no ens queden ni els esquirols, les aus es
mengen les collites de mongeta tendre, els cargols, també ens
ataquen.
No podria en Sarkozi enviar-nos
la Gran Armee, per ajudar-nos a l'extinció de tot ser vivent?,excepte es clar, de L'HOMO SAPIENS...Vosaltres teniu submarins nuclears amb missils atómics.NOSALTRES ja estem al límit
de la resistència, els ossos del
zoológic, comencen a roncar i a ensenyar les dents!!!

merike ha dit...

Vols un mem del meu blog? Pressa amunt!

Núria Tomàs ha dit...

Joan, una mica el què comentaves al meu bloc. Diuen que un dels plaers del caçador és prémer el gatell. Per a mi aquest plaer és prémer el botó de la càmera. El procés per arribar fins aquí és el mateix: camuflar-se, paciència, emoció i quan el tens a tocar fer diana. Quan prems el botó de la càmera a més jugues amb la llum, els colors i també pots endur-te un trofeu,penjar-lo al menjador de casa, admirar-lo i explicar orgullós als amics que aquella imatge l'has "caçat" tu. A mi l'ós o el senglar no em fan por, el caçador de batuda em fa pànic.

Joan deu Peiroton ha dit...

Carles, amic poeta, fa temps que no ens hem vist !!!! Quan organizem la nostra pròxima passejada junts???

Merike, un mem? A veure.

Núria, benvinguda al blog! Tu qui ets una pirinenca, t'ho cal cridar ben fort: no és cert que tots els Pirinencs son en contra de l'os!!
Cal treballar per trobar un equilibri entre les dues espècies, El Peu-descalç i nosaltres els Peus-calcats. Seria una marca de saviesa.
Quant al pànic causat pels caçadors de batuda, el comprenc perfectament i el comparteixo .

josep lluís ruiz bellet ha dit...

m'ha agradat el teu punt de vista. tot això se'n guarden ben prou de dir-ho al telenotícies. realment, no sé que tenen els aranesos contra l'ós. i després serà el llop, que ja n'hi ha una pila a catalunya

Un gascon ha dit...

La reintroduccion d'ors d'Euròpa centrala qu'ei ua aberracion quan se sap que los hrairs deus nostes ors pirenencs que's passejan en Cantabria. E ne's tornan pas introdusir los ors coma s'ac tornèn las marmòtas.

Lo mesprètz de cap aus pastors n'ei pas luenh deu a l'esgard deus locutors naturaus.

Onset ha dit...

Enta debán a luita onsera! Bien luego no quedará garra animal y alabez qué. Imos enta un mundo uniforme y no se gosa parar cuenta de tot o que se ye perdendo.