Mentre escric escolto aquesta meravella de música...Però tu, tu, realment, a què coi et dediques que saps de tot el que siguin llengües petites i grans, migperdudes o en perill, de músiques trobades, perdudes, buscades, amagades, dolces, càlides, lleugeres, profundes... És que no ho entenc, ets un pou sense fons, Joan... Muakssssss!!!
Zel ho diu. És la mateixa raó que sempre llegeixo a aquest blog. És molt bo que tinguis temps d'escriure això malgrat totes les teves altres activitats.
Lliri: el somriure més bonic de tots els somriures és el llunar i me'l guardo ben preciosament.
Zel: t'equivoques, el pou no és tan profund, però és prou llarg per hi caber mots bonics. Es un pou un poc màgic, s'alimenta de mots, i no sols els qu'haurien de ser els seus, sinó tots els mots. S'apròpia els mots dels altres com si fossin seus. Els fa seus. L'encanta la melodia que formen. I els teus té una importància especial, reina. A més, m'agrada la musica dels muakssssss zelats, i no sols la musica, vaja. A Tolosa, confio "potons" al vent, i quan bufi la tramuntana, estic segur que sabràs reconèixer i agafar-te els que et són destinats.
Merike: el temps es l'unica cosa que hom pot robar sens danyar a ningú. Doncs me'l trobo, però ni hi ha mai prou.
4 comentaris:
Gràcies i un somriure llunar!
Ets precios!
Mentre escric escolto aquesta meravella de música...Però tu, tu, realment, a què coi et dediques que saps de tot el que siguin llengües petites i grans, migperdudes o en perill, de músiques trobades, perdudes, buscades, amagades, dolces, càlides, lleugeres, profundes... És que no ho entenc, ets un pou sense fons, Joan... Muakssssss!!!
Zel ho diu. És la mateixa raó que sempre llegeixo a aquest blog. És molt bo que tinguis temps d'escriure això malgrat totes les teves altres activitats.
Lliri: el somriure més bonic de tots els somriures és el llunar i me'l guardo ben preciosament.
Zel: t'equivoques, el pou no és tan profund, però és prou llarg per hi caber mots bonics. Es un pou un poc màgic, s'alimenta de mots, i no sols els qu'haurien de ser els seus, sinó tots els mots. S'apròpia els mots dels altres com si fossin seus. Els fa seus. L'encanta la melodia que formen.
I els teus té una importància especial, reina.
A més, m'agrada la musica dels muakssssss zelats, i no sols la musica, vaja. A Tolosa, confio "potons" al vent, i quan bufi la tramuntana, estic segur que sabràs reconèixer i agafar-te els que et són destinats.
Merike: el temps es l'unica cosa que hom pot robar sens danyar a ningú. Doncs me'l trobo, però ni hi ha mai prou.
Publica un comentari a l'entrada