dissabte, 8 de maig del 2010

MANIFÈST PERA LENGUA PRÒPRIA D'ARAN

Peu prumèr còp, ce'm sembla, que podem léger un tèxt en gascoinés sus un blòg aranés. Que s´ageish d´un poema de J.L. Baradat, e la blogaira qu´ei Dauna Maria Vergés.


Non pensi pas que sia un pur azard que lo messatge seguent de Na Maria sia dedicat precisament a la causida de la varietat oficiau per la tresau lengua oficiau a Catalonha. Substituir l´aranés peu lengadocian n'ei pas melhor que substituir l´aranés peu catalan, pensi jo. L´aranés n´ei ni catalan, ni lengadocian mès gascon. Occitan, òc, mès aranés. Aquiu que n´avetz lo tèxt deu manifèst publicat per Na Maria:


MANIFÈST PERA LENGUA PRÒPRIA D'ARAN
Era tramitacion parlamentària deth “Projècte de Lei der Aranés” ei un hèt istoric entà Aran. Era aprobacion d’aguest projècte de lei a de supausar entar aranés, occitan d’Aran, era oportunitat de superar ua situacion plan preocupanta que l’amie entara sua desparicion.
Totun, e pr’amor des notícies publicades enes mieis de comunicacion e des declaracions realizades per part de diuèrsi collectius e persones, e des contunhes mòstres de confusion sus era oficialitat dera lengua, d’ençà era aprobacion der Estatut d’Autontomia de Catalonha de 2006 es signants d’aguest manifèst volem, de manèra unanima, fixar es punts que seguissen:
• Aran reconeish era sua occitanitat culturau e lingüistica. Er aranés ei era varietat der occitan pròpria d’Aran e de Catalonha.
• Aran defen era unitat dera lengua occitana.
• Era lengua occitana non dispause actuaument de cap “occitan estandard o referenciau”, acceptat peth conjunt deth territòri lingüistic occitan ne pes institucions corresponentes, e per tant son aguest territòri e aguestes institucions es que determinaràn d’amiar entà dauant eth procès de convergéncia.
• Eth Parlament de Catalonha a de preservar es drets des ciutadans e ciutadanes de Catalonha, en aguest cas, des ciutadans e ciutadanes deth sòn territòri que parlen aranés.
• Correspon ath conjunt d ’Occitània crear era autoritat lingüistica de referéncia.
• Era varianta der occitan qu’ei oficiau en Catalonha ei er aranés.
• Es recorsi de tot tipe e mieis economics qu’era Generalitat de Catalonha, o d’auti poders publics de Catalonha, acòrden méter a disposicion dera recuperacion, promocion, normalizacion e trabalhs sus era unitat o unificacion dera normativa dera lengua occitana en generau, o aqueri adreçadi a arténher un occitan “estandar o referenciau” an d’èster liuradi o canalizadi a trauès, o en estreta collaboracion, damb eth Conselh Generau d’Aran e es Institucions academiques araneses. Atau donc, damb aguesta lei era Generalitat de Catalonha a d’ajudar a convertir a Aran, a trauès des sues institucions publiques en caplòc dera labor que se volgue amiar a tèrme ena Occitània de dehòra de Catalonha.

Aran demore qu’es representants deth Parlament de Catalonha sàpien escotar era demana des ciutadanes e ciutadans d’Aran, que tanben ne son de Catalonha, en tot hèr a prevàler era responsabilitat e era coeréncia, e confie que saberàn amiar entà deuant ua lei tant importanta entath futur dera lengua pròpria d’Aran.

2 comentaris:

Heraus ha dit...

L'unitat de la "lenga" occitana ? An dejà entenut parlar lemosin los Aranés ? Be cau qui s'infòrmen sus la realitat dialectau en França meridionau : que'us mentín. Vertat qui l'aranés ei lo gascon comengés pròpi d'Aran mes que'us desfidi d'estar comprés en Lemosin e mei generaument au Nòrd de Bordèu e davant Narbona. Mei que ei dab la lor prosodia catalana.

Un drin d'"occitan" com e's parla capvath Lemòtges :

http://crdo.risc.cnrs.fr/data/quint/SaintPriest.wav

Tà çò de l'occitanitat culturau, que calerà qui los Aranés e'ns digan çò qui nosautes Gascons e partatjam dab los Provençaus, los Aupencs o los Auvernhats. Be cranhi qui non partatjem pas sonque la pertanhença a França. E qui los Aranés e sian mei catalans qui n'ac conceben.

Anònim ha dit...

La lei, o la màger part de las intervencions, estipula pas a cap de moment l'emplec d'un occitan estandard o referencial. Per contra dire qu'aqueste existís pas (segur es pas reconegut per cap d'institucions mas se pòt veire aisidament per Internet o dins mai d'una publicacion) e pronar lo localisme es una autra realitat. Lo ponch mai important es que la lei deu aver coma nom "lei de l'occitan" amb la preséncia del nom Aran o de l'adjectiu aranés en seguida mas aquí segur lo manifèst evòca pas aqueste ponch qu'es lo mai problematic de la lei coma es presentada actualament. Quina eficacitat pòt presentar per l'ensems de l'occitan e a nivèl europèu una lei que se sone "Llei de l'aranès"?
Claudi Balaguer