MANIFÈST PERA LENGUA PRÒPRIA D'ARAN

Peu prumèr còp, ce'm sembla, que podem léger un tèxt en gascoinés sus un blòg aranés. Que s´ageish d´un poema de J.L. Baradat, e la blogaira qu´ei Dauna Maria Vergés.


Non pensi pas que sia un pur azard que lo messatge seguent de Na Maria sia dedicat precisament a la causida de la varietat oficiau per la tresau lengua oficiau a Catalonha. Substituir l´aranés peu lengadocian n'ei pas melhor que substituir l´aranés peu catalan, pensi jo. L´aranés n´ei ni catalan, ni lengadocian mès gascon. Occitan, òc, mès aranés. Aquiu que n´avetz lo tèxt deu manifèst publicat per Na Maria:


MANIFÈST PERA LENGUA PRÒPRIA D'ARAN
Era tramitacion parlamentària deth “Projècte de Lei der Aranés” ei un hèt istoric entà Aran. Era aprobacion d’aguest projècte de lei a de supausar entar aranés, occitan d’Aran, era oportunitat de superar ua situacion plan preocupanta que l’amie entara sua desparicion.
Totun, e pr’amor des notícies publicades enes mieis de comunicacion e des declaracions realizades per part de diuèrsi collectius e persones, e des contunhes mòstres de confusion sus era oficialitat dera lengua, d’ençà era aprobacion der Estatut d’Autontomia de Catalonha de 2006 es signants d’aguest manifèst volem, de manèra unanima, fixar es punts que seguissen:
• Aran reconeish era sua occitanitat culturau e lingüistica. Er aranés ei era varietat der occitan pròpria d’Aran e de Catalonha.
• Aran defen era unitat dera lengua occitana.
• Era lengua occitana non dispause actuaument de cap “occitan estandard o referenciau”, acceptat peth conjunt deth territòri lingüistic occitan ne pes institucions corresponentes, e per tant son aguest territòri e aguestes institucions es que determinaràn d’amiar entà dauant eth procès de convergéncia.
• Eth Parlament de Catalonha a de preservar es drets des ciutadans e ciutadanes de Catalonha, en aguest cas, des ciutadans e ciutadanes deth sòn territòri que parlen aranés.
• Correspon ath conjunt d ’Occitània crear era autoritat lingüistica de referéncia.
• Era varianta der occitan qu’ei oficiau en Catalonha ei er aranés.
• Es recorsi de tot tipe e mieis economics qu’era Generalitat de Catalonha, o d’auti poders publics de Catalonha, acòrden méter a disposicion dera recuperacion, promocion, normalizacion e trabalhs sus era unitat o unificacion dera normativa dera lengua occitana en generau, o aqueri adreçadi a arténher un occitan “estandar o referenciau” an d’èster liuradi o canalizadi a trauès, o en estreta collaboracion, damb eth Conselh Generau d’Aran e es Institucions academiques araneses. Atau donc, damb aguesta lei era Generalitat de Catalonha a d’ajudar a convertir a Aran, a trauès des sues institucions publiques en caplòc dera labor que se volgue amiar a tèrme ena Occitània de dehòra de Catalonha.

Aran demore qu’es representants deth Parlament de Catalonha sàpien escotar era demana des ciutadanes e ciutadans d’Aran, que tanben ne son de Catalonha, en tot hèr a prevàler era responsabilitat e era coeréncia, e confie que saberàn amiar entà deuant ua lei tant importanta entath futur dera lengua pròpria d’Aran.