Hvala qu'ei a caminar de cap tau nòrd, en direccion de Melles, comuna (municipi) haut-comengesa amiga deus ors, on Hvala i a la soa tuta (cova) tà i passar l'ivèrn e i orsatar. Va (a) passar la frontèra estatau lèu (aviat), çò qui la hicarà hòra portada deus guardas deu Conselh Generau d'Aran. Lo maishant temps que jòga a favor soa. Mès, a la prima, que se'n tornarà ena Val d' Aran dab lo(s) son(s) petit(s), probable.
Lo comunicat IPCENA-Ecologistes de Catalunya que ditz atau:
http://www.ecologistes.cat/ossa
IPCENA – Ecologistes de Catalunya denúncia públicament les mesures del Consell General d’Aran pel que fa a l’ordre de captura de l’ossa Hvala per part de la seva guarderia de medi ambient. Com ja heu pogut seguir a través de la premsa, ja s’han fet diverses denúncies sobre el tema, l’última ha estat davant la Fiscalia de Medi Ambient, i les accions continuaran.
____________________________
Auretz de hèr córrer aquesta adreça de l'IPENA-EdC tà obténguer mes signaturas e exigir que deishen Hvala en patz. Haurieu de fer córrer aquesta adreça de l'IPENA-EdC per obtenir més signatures i exigir que deixin Hvala en pau.
Post-Scriptum actualizat lo dimenge 2 de noveme : que sembla lo servider d'IPCENA-EdC que patesca problemas d'accessibilitat. Que podetz visitar la pagina web de DEPANA qui ns' aufereish un modèle de corrièr electronic en versions castelhana, catalana e aranesa, d'enviar au magnific sindic dera Val d'Aran entà qu'abandone l'idea de capturar l'orsa Hvala.
De l'elicoptèr deu Conselh Generau d'Aran, qu'an podut fotografiar l'animau de cap a Canejan après l'accident de caça qui sabem. Segon lo Conselh Generau, Hvala qu'ei en bona santat. Segon l'especialista de l'ors brun Guillermo Palomero, Hvala que s'a hicada tranquilla e, bona novèla, que seré pregnanta. La causa mes bona que seré de la deishar en patz. Qu'ei acostumada a ivernejar de cap a Melles, en França, non luenh de Canejan. Que la deishen rejúnher la soa tuta e hèr lo(s) son(s) petit(s) acerà !!!
Lo Conselh aranés qu'a prevengut que serà mauaisit de la capturar a causa deu maishant temps: ara que i plau e la nèu que cad a mens de 1500 m d'altitud. Soi pas segur que i creden vertaderament, ad aquesta captura, que crei sustot que volen hèr bona cara auprès de l'electorat anti-ors.
Los ecologistas catalans e aranés de l'Ipcena qu'an tornat afirmar que la decision de la captura èra totaument illegau e qu'an portat un clam judiciari contra lo Conselh d'Aran. Los ecologistas crànhen que la perseguida hàsca abortar l'orsa. Los tecnicians francés qui s'aucupan deus ors bruns pirenencs qu'an refusat de participar a l'expedicion de la captura de Hvala, ne jujant la rason infondada.
Los grops politics deu Conselh Generau d'Aran, UA, CDA e PRAG, qu'an aprovat per unanimitat ua mocion conjunta qui demanda a las autoritats competentas que retiren l'ors dera Val d'Aran. Atau, lo Conselh Generau exigeish que's cesse lo programa de la reintroduccion de l'espècia, programa decidit peus govèrns deus tres Estats pirenencs. Mès la responsa de Francesc Baltasar qu'estó clara: lo programa que seguirà e los ors que demoraràn ena Val.
Tà la mocion s'argumenta "la repercussion au nivèu tradicionau, ludic e torístic que provoca au territòri aranés" la preséncia de l'ors. N'ei pas nau, aquò. Totun, non i a cap d'estudis que demòstren ua repercussion negativa de la preséncia de l'ors. En Astúrias, en ua region tan poblada com Aran e que los ors i son mes nombrós, qu'existeish un torisme ligat a la preséncia de l'ors. Acerà, grops d'excursionistas, sustot estrangèrs, que pagan tà poder véder e fotografiar ors sauvatges en la montanha. Que i a lo problèma ben reau de los atacs aus tropèths e los domaus hèits aus cavens abelhèrs, mès que i a solucions tà assegurar ua convivéncia acceptabla.
Lo problèma pausat per la preséncia de l'ors, contrariament a las afirmacions falsas deu lobby deus caçaires, qu'ei un ahèr sustot psicologic. Aqueth sindròma qu' ei estat negligit durant tròp de temps per las autoritats estataus e autonomicas, e, clar, que'u cau suenhar en consultant, formant e informant la gent.
Post-scriptum: taus qui légen l'espanhòl, que vs'arrecomandi la lectura d'un messatge qu'un blogaire a escriut en reaccion a l'ahèr deu caçaire de Les e a l'istòria qu'ei estada creada sus la dangerositat de Hvala. Aqueth blogaire que s'ei interessat aus accidents de caça de sanglar a la lutz de las estadisticas publicadas per ua companhia d'assegurança espanhòla. Tròbi aqueth messatge particularament interessant, sustot pr'amor que lo son autor ei aranés e non pas un "urbanita" de l'espècia haunida. Mès n'ei pas caçaire, clar.
La crisi de l’óssa Hvala ha sorprès Guillermo Palomero en un viatge de treball a Barcelona, en una feina que curiosament consisteix a completar l’edició de l'últim llibre de la Fundación Oso Pardo, l’entitat d’estudi i protecció dels óssos a la serralada Cantàbrica que ell mateix presideix. Aprofitant la coincidència, Palomero ha passat el cap de setmana a la Vall d’Aran, aprofundint en els seus amplis coneixements sobre la realitat d’aquesta espècie emblemàtica. Després d’escoltar les diverses versions dels fets, la primera conclusió de Palomero és que les ferides rebudes per Luis Turmo no van ser fruit de l’atac real d’un ós, sinó més aviat “un incident de caça, en què un animal salvatge que se sent assetjat pels gossos, els crits dels caçadors i els trets d’escopeta, tracta de fugir i carrega contra l’obstacle que troba al davant; en aquest cas el caçador”. També per casualitat Palomero documenta les seves paraules en un llibre publicat per la seva entitat el 2007: Osas: el comportamiento de las osas y sus crías en la Cordillera Cantábrica, que promou aquests dies des de Barcelona.
Sense indicis L’experiència continguda en aquest llibre, i la llarga trajectòria personal de Palomero justifica la seva segona conclusió amb relació a la crisi de Hvala: “No hi ha cap indici per pensar que els óssos introduïts al Pirineu [procedents d’Eslovènia] tinguin actituds especialment agressives i tampoc es pot dir que Hvala sigui una matadora d’homes. Si ens trobéssim davant un animal especialment agressiu o de comportament anormal és evident que caldria treure’l de la muntanya, però no és el cas ni de Hvala ni, que se sàpiga, de cap altre ós”, detalla Palomero. “Durant 12 anys, el programa de reforç de la població d’óssos al Pirineu ha funcionat correctament i només hi ha hagut incidents amb caçadors. La caça és una activitat que, en si mateixa, comporta certs riscos. Cada any es produeixen incidents com, per exemple, atacs de porcs senglars que se senten acorralats o, fins i tot, lamentables accidents de trets entre caçadors”, indica l’expert en óssos. Davant una crisi com l’actual, Palomero recomana “no actuar en calent” i que, “si es decideix capturar Hvala, que ho facin tècnics especialitzats, i només per conèixer el seu estat de salut i renovar el seu collar localitzador; després, deixar-la immediatament en llibertat”. El president de la Fundación Oso Pardo veu imprescindible que es reforci el seguiment dels óssos al Pirineu i les campanyes informatives, “amb la participació de la població local; al Cantàbric hem après a conviure amb 130 óssos”.
Doncas, arren a ahíger. Ah totun! Ua videoneta, dilhèu?
Aquí qu'avetz un comunicat de l'Agence France-Presse datat de ger: 26/10/2008-[ 20:00] - AFP PRIVAS, 26 oct 2008 (AFP) - Un vététiste de 25 ans a été mortellement blessé par une balle perdue, tirée par un chasseur de sanglier, dimanche après-midi dans une forêt de Lagorce, près de Vallon-Pont-d'Arc (Ardèche), a-t-on appris auprès des gendarmes.
Le chasseur, un Drômois âgé d'une cinquantaine d'années, était toujours en garde à vue dimanche soir, selon la même source. La victime, qui circulait avec un ami, a été touchée dans le dos et a succombé peu après l'arrivée des secours. Une enquête a été ouverte pour déterminer les circonstances exactes du drame et si la chasse se déroulait dans toutes les conditions de sécurité nécessaires, a-t-on ajouté.
Doncas, tà resumir, un ciclista tot terrenh qu'estó abatut, ger dimenge, per un caçaire de sanglar durant ua batuda en la montanha ardechesa. E serà ua rason pro grèva tà que lo sindic de la Val d'Aran demande que non i aja mes batudas en los Pirinèus?
La Generalitat de Catalonha a reiterat la soa volentat de continuar lo procèssus de reintroduccion de l'ors en lo Pirenèu catalan au despieit de l'ahèr deu caçaire aranés. Entà léger lo comunicat d'Europa Press, clicatz ací.
Lo Pè-descauç (nom tradicionau de l'ors/os per la montanha gascona, qu'ei a díser en catalan Peu-descalç) que ns'a enviat un senhau. Pro qu'ei pro.
Percórrer la montanha dab cans en libertat qu'ei un crime.
Los cans non hèn pas nada diférencia enter ors e pòrcs sanglars. E que son particularament agressius quan e son en canhaguèra (gossada). Se voletz que l'ors non panique e no's hique pas agressiu, que cau evitar que los cans l'agrediscan. Qu'ei de la responsabilitat deus caçaires de controlar los sons cans.
Cans qui's perden o qui son abandonats per caçaires, quants n'i a avut? Los cans en canhaguèra que s'atacan a tots los animaus, sense distincion, e particularament aus tropèths (ramats). E a còps au monde (a la gent).
E perqué aquera batuda precisament a l'endret on s'i repausava Hvala, la quau portava un corar-emetor tà poder localizar-la ?
Francament, no'm sembla pas que lo problèma sia acerà on lo Sindic d'Aran afirme qu'i ei. Lo problèma, los accidents, que son ligats a la tecnica de la caça de batuda, e hèra sovent, a l'incompeténcia deus caçaires. L'ors n'a pas jamès provocat nat accident dab los excursionistas, los aulhèrs (ovellers) o los qui van cercar cèps. Cada còp que i a un accident dab l'ors, qu'ei tostemp dab caçaires, coma per hazard. Quitament l'orsa qui travessè la rota Lorda-Tarba, provocant l'accident de veitura, qu'èra trauquilhada de ploms.
D'accidents de caça de batuda, n'i a avut plen. Qu'implican pòrcs-sanglars, cèrvis e quitament cabiròus, e las heridas pòden èster grèvas, a còps mortaus. Que jo sàpii, arrés (ningú) non demandè qu'aquestas espècias disparescóssen de la montanha. E n'oblidem pas los accidents que un caçaire i tira sus un èster uman. Lo problèma de seguretat publica en la montanha n'ei pas l'ors, que vien meslèu deus caçaires. Son eths, lo perilh. Clar, la caça esportiva qu'ei un léser tradicionau. Mès las "corridas" e las excisions ne son tanben de "La Tradicion" e n'ei pas un argument tà acceptar-las.
Cambiar las escopètas per aparèlhs de fòtos e deishar los cans a casa (o en tot cas manténgue'us dab estaca) non haré pas mau a degun. La caça fotografica qu'ei modèrna, mes polida e mes respectuosa de la Natura. E un aparelh de fòto non còsta pas mes car qu'un fusilh.
Qu'avem besonh de controlar la fauna, segur, mès aquerò deuré èster confiat a professionaus, pas ad incompetents coma lo caçaire vielh que l'ossa a corregit. O que los caçaires amators sian "recrutats" e enquadrats per professionaus experts de la Natura, coma minimum.
Que cau favorizar las comunas (municipis) pirenencas qui òbran tà la convivéncia dab lo Pè-descauç e evitar las qui se n'an declarat enemigas. Lo Pè-descauç qu'ei l'Esperit deus Pirenèus. Qu'ei sacrat. N'i cau pas tocar.
Aquí qu'avetz la lista de las comunas deu Pirenèu centrau qui tribalhan tà la convivéncia dab l'ors:
Que hèn totas part de l'associacion ADET-país de l'ors. Ajudar-las que cau. Que seràn tostemp encantadas d'arrecéber visitors. Quauqu'uas fronterizan dab Aran.
P.S. Per escotar mes trocets deu grop santafesin (Província de Santafe, Argentina) Los Cadiz, que cau clicar ací. La cançon "El oso" qu'estó composada per Daniel Augusto Valdivia Fernández, alias Daniel F, cantaire de Lima (Peró) e cap deu grop Leusemia. Que'n podetz escotar versions cantadas per Daniel F medeish en los dus messatges passats.
Que'vs liuri lo comunicat deus amics de DEPANA, la lliga de Defensa del Patrimoni Natural:
----------------------- DEPANA vol que els óssos continuïn al Pirineu
La batuda de porcs senglars és la causa de l'accident entre l'home i l'ós a la Val d'Aran
L'entitat ecologista DEPANA, en primer lloc, vol lamentar les ferides que es va fer el caçador amb la topada amb l’ós a la Val d’Aran i li desitja una ràpida recuperació. Tot i aquest lleu accident, DEPANA afirma que la conservació de l’ós i la caça ben gestionada són perfectament compatibles, tal com ho demostra la llarga experiència a la Serralada Cantàbrica i la resta del territori europeu on hi ha óssos. Així mateix, DEPANA pot afirmar que ha estat la pròpia batuda de senglars la causant de l'accident.
Segons l'experiència dels responsables del seguiment de l'ós bru de DEPANA així com els tècnics d'altres organitzacions com la Fundación Oso Pardo, el comportament de l'ossa Hvala respon al d'un animal que se sent espantat i acorralat i que intenta fugir. En una batuda, els crits de persones, trets i gossos són la tònica habitual. Per això, no es pot afirmar que l'ossa hagi agredit deliberadament a una persona, en tot cas ha reaccionat a l'estridència de la batuda.
Experiència de convivència positiva
Durant els 12 anys que han estat els óssos al Pirineu Central, en concret Val d’Aran, no hi ha hagut cap atac a una persona. Al Pirineu Occidental (Aragó-Navarra), on l’ós no ha desaparegut mai, no s’ha registrat cap atac a cap persona. D'altra banda, a la Serralada Cantàbrica hi ha una població de 150 óssos que conviu perfectament amb l’home. La Fundación Oso Pardo, màxim coneixedor de l’espècie, diu que els óssos no ataquen mai a les persones de forma deliberada.
Cacera d'óssos
Malauradament, hem de recordar que durant aquests darrers anys, 2 femelles d’ós han estat abatudes per caçadors, deixant 4 cadells orfes, i no hi ha hagut cap conseqüència pels infractors.
Amb aquests arguments i després de sentir les declaracions en les que s'exigeix la retirada dels óssos del Pirineu, DEPANA demana prudència i sentit comú al Síndic d’Aran en les seves declaracions i actuacions. Així mateix, recorda a tots els responsables polítics que l'ós bru és una espècie en perill d'extinció que ha estat declarada de protecció prioritària per la Unió Europea i que tots els governs europeus tenen el deure de vetllar per la seva conservació així com la protecció dels seus hàbitats.
------------------------------
Sonque hornirèi que los dus abatatges d'ors aus quaus lo comunicat hè referéncia, qu'avón lòc a la montanha gascona, costat francés. E que cau raperar l'orsa qu'estó estripada per veituras sus la rota Tarba-Lorda qu'estó estada tanben victima de caçaires. E l'ors Balou tanben que n'estó ua victima, recentament.
Me pensi que la màger part deus caçadors n'i coneishen pas arren e son quitament incapables de reperar traças de l'ors quan non las cercan pas. Lo problèma non ei cap l'ors. Perqué los caçadors non poderén cambiar los fusils per cameras fotograficas e deishar los cans a casa? La caça deuré estar enquadrada per professionaus experts de la Natura. Pro de caçaires amators liurats a eths medeishs, particularment los que van de batuda, que son perilhós tà eths medeishs e taus qui non caçan pas!!! Sufeish d'enumerar tots los accidents ocorruts durant batudas. La plaga qu'ei lo caçador incontrolat.
En lo son comunicat de ger, lo govern d'Aran precisa qu'ua equipa se prepara a capturar l'orsa Hvala. Non ditz pas çò que ne compdan hèr. Quina vergonha! L'unic punt positu ei que poderàn verificar que l'orsa non sia herida, sia per balas, sia per nhacadas de can que son enqüèra mes dolentas pr'amor que s'infectan aisidament. Poderàn suenhar-la dab antibiotics s'ei necessari.
Tè, qu'an introdusit 8 ors de l'Europa centrau en las Abruzzas ( Itàlia) e degun no'n parla pas jamès. Non n'i a cap aquera sòrta de problèmas. E los 150 ors de la cordilhèra cantabrica, qui ne parla?
En un comunicat publicat ger en la pagina web deu Conselh Generau d'Aran, aprenem qu'un caçaire vesin de Les, acompanhat de son can, estó atacat per l'orsa Hvala. Segur, n'èra pas tà minjà'us, lo caçaire dab son can, que Hvala ac hasó.
Fin finau, tà hèr húger l'orsa, lo caçaire qu'auré tirat en l'aire, a despièit de las soas heridas provocadas per las nhacadas.
Que caleré qu'aqueth ahèr hasósse l'objècte d'ua enquèsta seriosa.
Lo sindic d'Aran demanda que los ors e sian desplaçats en un lòc on non pausarén pas nat problèma. Supausi qu'aquò vòu díser un lòc sens nat caçaire acompanhat de cans.
Que'ns ditz que los Pireneus aranés non son pas un cornet de la sabana africana on los ors e poderén víver sense causar nat problèma de seguretat a l'òme. Clar, exceptat que non i a cap jamés avut nat ors en Africa, lhevats los zoos. N'ei pas com en la montanha nòsta, o en Bòsnia, Eslovenia o Romania. Que'm demandi quin ac hèn acerà tà convíver dab los ors, en Europa centrau.
E puishqu'èm a parlar de seguretat, que cau raperar que i a caçaires qui tiran sus d'autes caçaires, provocant herits o morts. Que son perilhós, los caçaires, fòrça mes que non pas los ors. Tè, enter ua montanha plea d'ors e ua auta plea de caçaires, jo que causeishi la prumèra sense esitar ua segonda. Question de subervivéncia. Que caleré desplaçar los caçaires dinc au Saharà, aquerò que seré mens arriscat tà la populacion. E mes segur taus ors.
E los cans? Quants nens desfigurats a tot jamès per esnhassiquadas de can? E quant de nenets tuats? Me demandi aon e poderém enviar tots los cans tad evitar los accidents d'aqueths qui podem léger en diaris...
Qu'ei ua version mexicana d'ua cómbia colombiana iper-coneishuda (enfin aquò depen d'on ètz), d'accent drin vallenato. Se lo brèç de la cómbia ei plan colombian, e particularament deu despartament d'Atlantic, que Barranquilla n'ei lo caplòc, b'ei vertat que Mexic n'ei la soa segonda patria! Aquiu que n'avetz ua dusau version, tanben mexicana:
E aquiu ua tresau, pròisha de la version originau, aquesta (la que coneishèvi de bèth temps a):
Ua que coneishèvi qu'èra la version de Germán Carreño y su orquestra, un grop barranquillan de las annadas 1950. Ne pòdi pas resistir de la'vs balhar:
Mès aquesta n'ei pas tanpòc la version originau. La cançon qu'estó composada e interpretada per lo vallenatèr José María Peñaranda. Ailàs, la version originau, non l'èi pas trobada suu hialat. Peñaranda que's morí en 2006. Que'u podetz escotar a cantar un aute "tube" de la soa composicion "Opera del Mondongo" aquiu.
La cançon "Se va el caimán", hèra populara, que's trobè ua dimension nava qui, sense dobte, lo son autor n'avè pas previst: la politica. La podóm audir en las carreras de Managua durant las manifestacions anti-Somoza, en las de Caracás, anti-Chávez, e tanben que n'existeish ua version cubana anti-castrista.
Lo tipe de l'Aragonés qu'ei guaireben un personatge mitic en Gasconha. Los Aragonés que i heirejavan tà véner mulas e d'autas mercanderias. E, abans la guèrra de quatorze, la vita n'èra pas briga aisida en Aragon, la praubesia que i regnava. Tà poder sobrevíver, mantuns aragonés que's vedèvan obligats de passar largas temporadas en Bearn e en Bigòrra tà i tribalhar coma obrèrs agricolas o coma boscassèrs.
D'aqueth temps d'autes còps, que ns'an demorat expressions com "abilhat com un Espanhòl", qui volèva diser abilhat de manièra estranha, e d'ua persona qui tribalhava hòrt en tascas penosas que disèvan que tribalhava "com un Espanhòl" ...
Uei lo dia, aqueths temps de gran miséria que son escorruts. Ara las peregrinacions aragonesas en Occitania non son pas mes de la medeisha natura, urosament.
Aquera marcha aragonesa, de factura modèrna, que'ns hè passejar dinc a Seta en passant per Pau e Tolosa. Que vse'n balhi un extrèit a escotar. Se voletz descargar lo tròç sancèr, ac podetz hèr legaument, per exemple peu mejan d'i-tune. Lo tròç qu'ei titolat : tengo güeito gamuxinos e qu'ei deu CD Chiquotén VII.
Eths gamuxinos , en aragonés, que son dracs o holets qui bohan tan hòrt que hèn gemicar tota era serrada.
Tengo güeito gamuxinos en a pocha d'o gambón ¡qué bien cantan os gamuxinos qué bien cantan ista canzión!
Qu'èi ueit gamoishins, ena pòcha deth manto, Be cantan plan eths gamoishins Be cantan plan esta cançon!
Lo primer marchó ta Sete no me'n quedoren que siete ¡qué bien cantan os gamuxinos qué bien cantan ista canzión!
Lo prumèr se n'anè tà Seta, Non me'n demorèn que sèt, Be cantan plan eths gamoishins Be cantan plan esta cançon!
Lo según cayó en un forau y se murió estozolau ¡qué bien cantan os gamuxinos qué bien cantan ista canzión!
Lo dusau que cadó en un horat e que's morí escabossat, Be cantan plan eths gamoishins Be cantan plan esta cançon!
Lo terzer marchó ta Pau, y se murió d'un resfriau ¡qué bien cantan os gamuxinos qué bien cantan ista canzión!
Lo tresau se n'anè tà Pau, Que's morí d'ua en·hredida Be cantan plan eths gamoishins Be cantan plan esta cançon!
lo cuarto cayó en o río y s'afogó con o frío ¡qué bien cantan os gamuxinos qué bien cantan ista canzión!
Eth quatau que cadó en riu E que s'ahoquè dab eth hered, Be cantan plan eths gamoishins Be cantan plan esta cançon!
lo quinto a per pan baixó y o pobret ya no i puyó ¡qué bien cantan os gamuxinos qué bien cantan ista canzión!
Eth cincau tà (cercar) pan que devarè, i eth praubet ja no' i pujè Be cantan plan eths gamoishins Be cantan plan esta cançon!
lo sexto murió de risa, pichando-se en a camisa ¡qué bien cantan os gamuxinos qué bien cantan ista canzión!
Eth sisau morí d'arríder En se pishant ena camisa Be cantan plan eths gamoishins Be cantan plan esta cançon!
Lo seteno fue ta Tolosa, y casi no me'n queda cosa, ¡qué bien cantan os gamuxinos qué bien cantan ista canzión!
Eth setau qu'anè tà Tolosa, E non me'n demora guaireben nada causa, Be cantan plan eths gamoishins Be cantan plan esta cançon!
O zaguero no aguantó y o gran fato se casó ¡ya no cantan os gamuxinos ya no cantan ista canzión!
Eth darrèr no'c suportè, E eth gran pèc que's maridè Ja non cantan eths gamoishins, Ja non cantan esta cançon!
No tiengo más gamuxinos y per ixò bebo bino ¡ qué bien canto solo en o campo qué bien canto a mia canzión
Non èi cap mes gamoshin e per açò bevi vin Be canti plan solet en camp, Be canti plan era mia cançon
Lo CD Chicotén VII Pirineos mágicos que's pòt comandar a Menestrèrs Gascons s'ètz en França.
PS1: Los "gamusinos", o aparentats, son conegut per tota la peninsula iberica. En Catalonha, que'us coneishen coma gambosins, vejatz l'Alcover:
GAMBOSÍ m. || 1. Insecte de l'espècie Forficula auricularis, papanovia (Almudaina); cast. tijereta. || 2. Espècie de nansa de boca estreta, feta de joncs, que serveix per a pescar anguiles en les sèquies (Val., Gandia). || 3. Animal imaginari a què fa referència la locució caçar o pescar gambosins (Vinaròs, Tortosa, Mallorca). En Tomeu... tan curt de gambals que més de dues vegades havia estat ginyat pels altres a anar a cassar mòpies y a pescar gambosins, Penya Mos. iii, 88. (Cf. la secció Cult. pop. d'aquest article). || 4. a) Xiuladissa que fa el vent de dalt (Tortosa).—b) Vent molt fort (Vinaròs), ap. Griera, BDC, ii. Cult. pop.—A Tortosa, es diu als nens, o a les persones massa ingènues, que existeixen uns animals anomenats «gambosins», que són els qui mouen el soroll que fa el vent en bufar fort, i cal caçar-los en les nits fredes i ventoses. Per a caçar-los, porten l'ingenu en nit de vent a una boca de marge i li diuen: «Para el sac i calla, que vindran los gambosins»; tots se'n van i deixen aquell infeliç tot sol i parant el sac, fins que es cansa i coneix que l'han enganyat. A Mallorca, entre pagesos, també hi ha aquesta diversió de menar un al·lot o un home curt de gambals a caçar gambosins, fent-lo posar sota un arbre amb un garbell dalt el cap per parar els gambosins que cauran de l'arbre; un dels bromistes puja dalt l'arbre i llença un ruixat d'aigua o de cosa pitjor dins el garbell, i el pobre ingenu roman tot remull o brut. Altres vegades fan pujar l'ingenu dalt un arbre o una paret, i el pedreguen des de baix fins que ha davallat. Fon.: gambozí (Vinaròs, Tortosa); gambosí (Val., Almudaina); gəmbozí (Mall.). Etim.: segurament derivat de gamba, art. 2. El diccionari valencià d'Escrig-Llombart posa gambosí com a sinònim de «gamezno, gamo pequeño y nuevo», però no sembla que existeixi realment tal significat en valencià. En l'accepció || 3, de caçar gambosins, estem temptats de relacionar aquest mot amb l'ant. fr. gabuser ‘enganyar’ i amb el prov. gabuzo ‘engany’, que Meyer-Lübke REW 3626 fa venir d'un creuament del nòrdic gabb ‘befa’ amb el llatí abūsare ‘abusar’; però sembla difícil de sostenir aquesta il·lació.
PS2: En la montanha gascona, los holets (revolums de vent) qu'avèvan mala reputacion, qu'èran esperits capables d'inseminar las hemnas. Tà evitar que las gojatas e's trobèssen embarrassadas per dias de gran vent, las hemnas qu'emparavan las soas maisoadas en i hicant grans de milh davant la pòrta, atau los holets n'entravan pas.
Capvath, non sèi on s'acabarà mon país, tanpòc sèi díser on terminarà capsus. Au ponent qu'i ei a mahonar la mar, e au levant qu'i canta unh’ auta mar. E sèi qu 'au bèth miei i son eths Pirenèus: que'n devaram tà reconquerir lo devís!
NB: Lo CD Chicotén V, Pirineos... qu'ei de comandar en çò deus Menestrèrs Gascons s'ètz en França. Lo CD de Mugar que's pòt comandar en çò deu vòste discaire abituau...mes tard, pr'amor que peu moment los dus CDs deu grop son exaurits. Que podetz escotar l'integralitat de las cançons deus 2 CDs suu son site web . Los trocets mp3 que's pòden descargar legaument, per exemple via i-tune (mens d'1 euro lo títol).
Fins allà on van començar de criar vaques a l'Albera, hi ha hagut vaques feres al massís. Són descendents d'algunes vaques atrevides que es van estimar més viure en llibertat que no pas tornar a l'estable. Els ramaders alberencs solen deixar les seves vaques péixer en llibertat.
Algunes, clar, se'n van aprofitar per agafar-se la llibertat de debó, i per anar-se'n a córrer la muntanya . Les condicions rigoroses de la vida al massís han contribuit a forjar llur raça, que es diu fagina. Sense ser nanes, les vaques fagines no són gaire altes i són ben adaptades a la vida muntanyenca. Poden passar per les senderes més costerudes, cap relleu les atura, a on volen anar, hi van, i prou.
I clar, no volen saber res de la frontera estatal, tampoc les atura el tancat que delimita al mateix cop el parc de l'Albera i la frontera. Saben fer-se el passatge a sota. És que no són sols ben atrevides, les nostres vaquetes de l'Albera : fan també mostra de gran engeniositat. Adaptar-se o morir, no hi ha cap altra alternativa per a les fagines.
De les qualitats que fan la valor de les vaques de cria, les fagines no en tenen cap . No son bones lleteres, són fins i tot a penes capables de criar correctament els seus vedells. I la carn de la fagina no té res de remarcable.
A més, les vaques fagines que s'han recuperat la llibertat no gaudeixen gens de bona fama. Es malfien de l'ésser humà. Quan se senten amenaçades, sobretot les mares quan volen defendre els seus petits, poden atacar. La tradició popular les atribueix poders de bruixeria. Alguns dien que el seu nom de fagina no ve pas del fet que es delecta de les frutes del faig, sinó de la seva mirada, tan salvatge com la del petit carnasser. I, segons la tradició local, val més que no encreuis aquesta mirada si no vols patir d'un malefici.
En realitat, els accidents causats per les fagines son raríssims. I aquests ruminants fan part de la fauna del massís. Com a debrossadores naturals, les vaques hi joguen un paper important de prevenció contra els incendis forestals. Per tant, són útiles. Són protegides al parc natural de l'Albera.
N'hi queden probablement molt menys de cent vaques feres per tot el massís, potser una cinquantena. La raça, de no tenir cap interés econòmic, és amenaçada d'extinció. Per tant, sense les seves fagines, l'Albera perdria un poc de la seva ànima, l'Esperit de la muntanya seria amputat.
Les fagines estan vivint una temporada molt difícil a causa de la sequera. En tot buscar de què menjar, quiten el vessant sud per al nord, per cert més húmid. I algunes, afamades, baixen fins la plana, i s'hi ataquen les vinyes, provocant l'ira dels vinyaters nord-alberencs. Això va ser probablement el factor determinant que va engegar el decret prefectoral autoritzant la caça de vaques divagadores a la banda nord. Des del 18 d'agost passat, data de promulgació del decret, són 23 les vaques que van ser matades a trets, algunes davant el seu vedell. En la seva edició del divendres passat, el diari l'Indépendant assegura que aquestes vaques són "espanyoles" . Segons aquest diari, ramaders sud-alberencs, farts de no rebre més subvencions de la Generalitat i de Bruxel.les, haurien deixat d'alimentar-les i d'ocupar-se'n. Els incriminats han negat que això sigui cert, segons ho reporta el Diari de Girona en la seva edició del cap de setmana passat.
El prefecte dels P.Os assegura que la seva decisió va ser dictada per motius sanitaris, ja que es tema que aquestes vaques puguin transmetre la febre catarral provocada pel virus dit de la llengua blava.
Però no hi ha cap indici de presència d'aquest virus a l'Albera.
Aquesta decisió de massacrar les fagines és exagerada i bàrbara. Ha provocat l'indignació de les associacions per la defensa dels animals. La Brigitte Bardot va expressar la seva reprobació al prefecte per correu. Aquest sentir és compartit per molts Nord-Alberencs que hi veuen, amb tota la raó, un atac contra el seu patrimoni muntanyenc.
M. Berdaguer, ramader a Argelers de la Marenda, troba la matança inadmissible. Segon ell, seria perfectament possible de capturar les vaques, posar-les en quarantena i atribuir una identificació a cada animal. Amb l'ajut dels municipis alberencs, es podria crear una agrupació pastoral per tal de preservar aquestes vaques que fan part del nostre patrimoni. Diu que no pot concebre el nostre massís sense la presència de les seves vaques (l'Indépendant, edició del dissabte 11 d'octubre).
Gerard Oms, ramader a Cotlliure, no diu altra cosa: "això és feixisme, maten aquests animals per anihilar una raça ancestral i l'identitat d'aquesta terra, reprimen abans de conèixer, estic revoltat! La gent s'han perdut la raó!" (L'Indépendant, edició del dissabte 11 d'octubre).
Francesc Manent, president de "País Pirineus-Mediterrani" i alcade del poble de Sant Andreu d'Albera (Rosselló), s'ha posat molt inquiet.
"Des de temps immemorials, les vaques hi viuen, a l'Albera... Aquesta matança legal m'inquieta, temo que hi hagi relliscades. No som a recer dels excessos i de les derivades malastrugues. A més, us recordaré que les dues races de l'Albera, la massana i la fagina, són en cami d'extinció i que les vaques hi joguen un paper essencial per a l'ecosistema" (L'Indépendant, edició del dissabte 11 d'octubre).
Tant de bó que puguin tornar a trobar el seny i que d'altres solucions siguin adoptades per permetre de recuperar la convivència ancestral de la vaca e de l'ésser humà al país de l'Albera!!!
Durant les meves caminades pel massís, vaig topar-me un munt de cops amb les vaquetes de l'Albera, tant les domèstiques com les feres, i mai no van posar-me cap mena de problema. Em deuen trobar simpàtic i, com potser ho haureu endevinat, és ben recíproc. Sí que la convivència és possible.
Çò qui segueish qu'ei ua adaptacion en gascon qu'èi hèit de l'article redigit en francés per Halip Lartiga tà Gasconha.com. Aqueth estudi linguistic deu domeni gascon qu'a provocat reaccions de las violentas, a tòrt deu men punt de vista. Qu'i tornarèi a la fin de l'article. De notar que lo Halip e'ns balha los noms de las localitats en francés, que'us v'èi tornats en gascon mès non tostemp de manièra acertada. N'esitetz pas de'us me corregir.
Lo sisau volume de l’Atlas Lingüistic de Gasconha que constitueish ua sintesi deus cinc volumes precedents. Que mia tà ua seria de mapas, 2518 a 2531, qui presentan las distàncias lingüisticas, las zònas dialectaus e lo camp gradient de la "gasconitat". Aqueth camp gradient que cobreish ua escala de 0 à 40. Qu'estó establit a partir de 40 trèits pròpis deu gascon e deus quaus e's poderà trobar lo detalh dens ALLIÈRES, Jacques 1995 Les scriptae occitanes V. Gascogne, Béarn. Lexikon des Romanistischen Linguistik. in Holtus, Metzetin, Schmidt. Tübingen : Max Niemeyer verlag, p. 450-466. Mès aqueth volume qu'amuisha tanben los isoglòssas deus trèits especifics, o referents, deu gascon ; mapas 2115, 2122, 2123, 2126, 2129, 2136, 2138, 2147, 2148 et 2390.
La combinason d'aqueras mapas que hè aparéisher tres zònas granas que lo grad de gasconitat i decreish a mesura qu'òm s'aprèssa de las arribas de Garona, deu sud-òest de cap au nòrd e nòrd-èst e de l’oèst de cap a l’èst :
La prumèra, «de gasconitat minimau», cobreish los territòris qui son directaments vesins deu flumi, deu Medòc au Coseran. Ueit deus trèits referenciaus que i an a còps desapareguts e los dialèctes qui la compausan s'apartan, a còps fòrça, deu gascon tipic (referenciau). Lo grad de gasconitat mejan que i ei de 14 (35%).
La dusau, qui definirem coma « de gasconitat intermediària », que conserva la màger part deus trèits referents mès daubuns qui i son dejà statisticaments minoritaris o absents. Lo grad de gasconitat mejan que i ei un pòc mes gran que 24 (61%).
La tresau, la mes occidentau e meridionau, englobada per totas las isoglòssas deus trèits referents, que presenta los grads de « gasconitat maximau ». Lo grad de gasconitat mejan que i ei de 31,5 (79%).Nòta deu vòste servidor: totun, lo còr deu còr qu'ei meslèu orientau, aus limits deus gascons pirenencs centrau e orientau.
Allières, en se basant sus ua mapa presentada en lo volume V de l’A.L.G. , qu'arriba a conclusions qui semblan confirmar aquera triparticion du domeni gascon e qu'escriu a mes que las isoglòssas defineishen airaus de « gasconitat maximau, mejana e minimau », a l'entorn d’un còr ideau situat en quauque lòc deu pemont deus Pirenèus occidentaus.
La mapa du camp gradient de la gasconitat (2530) que permet tanben d'ierarquizar los departements tà çò qui ei deu grad mejan de gasconitat (Nòta deu vòste servidor: que'm hè drin l'efèit coma los resultats deu Bac): :
Aquiu qu'avetz la lista de la comunas, punts d'enquèsta de l’A.L.G., que tots los trèits referents deu gascon i son presents en massas. La prumèra chiffra qu'ei lo numèro atribuit peus redactors de l’A.L.G. a cada comuna, que segueishen lo nom de la comuna, lo departament, lo grat de gasconitat calculat per l’A.L.G. e l'equivaléncia exprimida en percentatge.
Classament de las comunas deu gascon centrau per òrdi alfabetic :
Alavetz, qué'n pensi jo? Que'vs balhi la mea reaccion qu'avèvi enviat tà Gasconha.com, que n'èi modificat un pòc la fòrma, totun lo hons n'a pas cambiat. ... En qué consisteish lo grad de «gasconitat» d’un parlar, finaument ? Si èi ben comprés, que s’ageish prumèr d’establir un certan nombre de critèris (40) qui permeten de definir çò qui caracteriza lo lengatge gascon per arrapòrt a l’occitan non gascon, taus coma la f remplaçada per la h, la caduda de la n intervocalica, l’abséncia deu partitiu en frasas coma «volem pan», l’utilizacion deu subjonctiu après quan, los enoncatius que, ja, be, ça etc, l’article pirenenc eth, era etc, etc...(prenguts coma exemples, en realitat non sèi pas exactament quins critèris eston estats escuelhuts tà l’estudi, que cau tornar a la publicacion d'Allières citada per Halip tà ac saber).
Plan que sabem que mantuns parlars, enqüèra que ben gascons, non arrespónen pas a l’ensemble de tots aqueths criteris referenciaus, mentre que quauques parlars non gascons pòden presentar quauques uns d’aqueths trets. Per exemple, bèths parlars gascons conservan la n intervocalica (una e non ua), d’autes conservan la f (eth filh, era femna), etc. Lo grad de gasconitat d’un parlar, n’ei pas nada causa auta qu’ua manièra de representar lo nombre de criteris arrespectats per lo dit parlar. Un parlar (ben gascon) que conserva la f dens mots coma filh, femna non pòt pas aver un grad de gasconitat de 100 % pr’amor que’u manca au mens un critèri: l’aspiracion de la f en h. Qu’ei tot simple.
Atau que passam insensiblament de parlars de classificacion gascona dobtosa (parlars de transicion coma per exemple lo seronés, generaument classificat coma lengadocian mès qui presenta dejà quauques trets caracteristics deu gascon: en seronés qu'ei aquera e non aquela ni aquelha, anhèth a costat d'anhèl, qu'utilizan l'enonciatiu que, disen tanben noste e non nòstre, mair e non maire, dus, darrèr e non darrièr, díser e non pas dire coma a Foish etc) cap aus parlars qui presentan totas las caracteristicas qui constitueishen aqueths critèris predefinits. N’i cau pas véder nat jutjament de valor o etic !
Aqueth estudi qu’a lo meriti d’amuishar que lo còr de la Gasconha linguistica s’a demorat pirenenc, coma ac èran los vascons medeishs. E dilhèu que la koinè gascona actuau auré de s’inspirar mes deus parlars pirenencs centrau e orientau. Qu’ei çò qui tot aquò m’inspira, en tot cas.
E i poderí ajustar: que m'agrada fòrça quan i passi, per Aranhoèt, pr'amor que n'ei pas luenh de Bielsa! Un còp qu'ès a Aranhoèt, vengut tot dret de Tolosa, qu'ès arribat a la Pòrta Magica, la que t'obreish l'Aute Costat, lo Haut-Aragon deu Cèu Blu! E lo quite nom d'Aragnoet m'encanta, qu'ei plan pirenenc e ne n'i a pas nat de mes gascon. Aranhoèt qu'ei lo lòc que i creishen aranhoèrs, qui's disen en aragonés arañoneras, e en catalan aranyoners. La hruta de l'aranhoèr qu'ei l'aranhon, o en aragonés l'arañón, en catalan, l'aranyó, un regal tà l'ors!!!
E se non vòs (o non pòts) gahar lo tunèu, que pòts tostemp anar de l'aute costat en pujant dinc a la corada dera agulheta, (antigament que disèvan corata en gascon e que's ditz enqüèra corata en gascon d'Aspa), o collata l'agulleta en aragonés...Donc, que nse'n poderam anar tà Boltanha, tà las hèstas de San Pablo, dab lo noste Joan Francés, Biellanuei e companhia !!!
Ta Boltaña iremos, ta fiesta San Pablo, ta bier as fogueras as trancas y os mallos, tamién fan a prozesión con mosica y palotiau más a ronda de Boltaña con gaitas y con porrons . Lo tròç de musica qu'ei extrèit deu CD chicotén V, Pirineos perinés pirenèus pyrénées Músicas de Aragón y Occitania, de comandar a Menestrèrs Gascons s'ètz en França.
Ger qu'avom la segonda session de las conversacions gasconas deu dimars, un gran plaser tà tots los participants!!! Que'ns hasó gai d'acuélher l'Annie, de Bordèu. A la debuta, era qu'èra privada de votz, praubeta, mès per un d'aqueths miracles abituaus de l'informatica, que la tornè trobar e, contenta, que's podó hicar a s'exprimir en la lenga. Gran moment de bona umor tà tots!!!
Degun de nosatis n'èm pas locutors naturaus deu gascon, qu'ei doncas hèra important de s'entrainar a parlar tà's hargar un circuit neuronau "gasconoparlant" qui sia plan solide. A còps, los mots que'ns mancan, ben segur, o que hèm pecas, aquò rai!!!. N'ei pas grèu, qu'èm aquiu tà progressar tranquillets. E jo en prumèr, pr'amor que l'escríver e lo parlar ne sollicitan pas los medeishes circuits neuronaus, escríver tot dia non sufeish pas, parlar que cau!!! A la debuta, n'ei pas tant aisit de parlar, mès que s'i cau hicar :)).
De tota faiçon, n'èm pas a l'escòla! N'i a pas nada nòta a la fin, çò d'important qu'ei de participar e de's hèr content en tot hè'c. Que progressaram tots!!!
Los mots o expressions qu'avem vist mes especiaument durant aquera session:
Tornar penjar o penjar (bon, lo micrò ne marcha pas, que pengi e que tornarèi aperar). Batalèra (Podem continuar de batalar en tot esperar que l'Antoèna torni (torne)). Clacassejar qu'ei pejoratiu. Encombrament (Se non i a pas nat encombrament a (en) la rocada, qu'arribarèi lèu a casa). Que's pòt díser tanben: emboç o embòç.
N'ei desbrembat? Possible, rai. Rendetz-vos dimars que ven, medeisha òra!
...lo messatge que l'Onset a dedicat a Knut o meslèu a Thomas Dörlfein, l'amigo d'os onsos. L'èi lejut e arrelejut, l'ei escotat e arrescotat e m'ac cau plan díser: m'auré agradat n'estar l'autor. Òsca, amic Onset! Jo que'n soi, de la toa tribú, e los Pirenèus son la colomna vertebrau deu País Nòste.
Dauna Domenja (la deu Bèth Lòc: Na Domenja, qué!) m'a demandat de díser quauques mots a prepaus deu grop de teatre Los Comelodians. Qu'ac hèi dab gran plaser per duas rasons. La prumèra: Na Domenja qu'ei Na Domenja, e aquò que'm sufiré coma rason. La segonda: los Comelodians que son ua companhia de teatre d'expression gascona. Non n'i a pas tant. E que cau encoratjà'us. Qu'an jogat en mantuns lòcs deus païs gascons e pas sonque en Biarn (a Ortès, Sauvatèrra, Auloron, Laruntz, Monenh, Visanòs, Aramits...), o en las Lanas ( a Monthòrt, Morcens, Polhon, Haget, Sabres, Aurice, Linsa, Tiròssa), mès tanben en los Hauts Pirenèus, en Hauta Garona, Gironda, ena Val d'Aran, en Catalonha e en d'autes lòcs mes.
Lo dissabte 15 de noveme, a las 20ò30, que jogaràn la navèra creacion " Lo viatge de Monsur Perrichon", de M.-Jò Hustaix-Etcheverry, au teatre Planté a Ortès.
Anatz-i nombrós!!!! (Clicatz sus l'imatge tà poder léger las nòtas).
Euskaltzaindiak bere Nazioarteko XVI. Biltzarra egingo du Iruñean, Baluarte Batzar Jauregi eta Auditoriumean,"Pirinioetako hizkuntzak: lehena eta oraina" titulupean.
Entzule bezala parte hartu nahi baduzu, aurretiaz eman ezazu izena urriaren 2ra bitartean. Matrikula doan da !!!
--------------------------------------------------------
Pampalona, deth 6 ath 10 d'octobre de 2008
Euskaltzaindia que celebrarà lo son 16 au Congrès Internacionau au Palais deus Congrès e a l'Auditòri de Navarra « Baluarte » de Pampalona.
Durant aqueth Congrès, titolat de manèira generica: «Pirinioetako hizkuntzak : lehena eta oraina » (Las lengas deus
Pirenèus : passat e present) que ns'interessaram de manèira apregonida a mantuns aspèctes de las lengas e culturas deus dus versants deus Pirenèus.
Las lengas oficiaus deu Congrès que seràn las parladas dens l'airau de recèrca, en mei de l’anglés. L’Organizacion que s’esforçarà d’auherir arreviradas simultaneas, en balhar la prioritat a la qui serà tienuda per mei practica a necessària.
Euskaltzaindia (Acadèmia de la Llengua Basca) celebrarà el seu XVI
Congrés Internacional a Pamplona, al Palau de Congressos i Auditori
de Navarra «Baluarte».
Aquest Congrés, que es desenvoluparà amb el títol
genèric «Pirinioetako hizkuntzak: lehena eta oraina» («Les llengües
dels Pirineus: passat i present»), permetrà aprofundir múltiples
aspectes de les llengües i les cultures dels dos vessants de la
serralada pirinenca.
Per saber-ne més, vegeu aquí.
-------------------------------------------------------
Pamplona, del 6 al 10 de octubre de 2008
Euskaltzaindia zelebrará o suyo XVI Congreso Internazional a
Pamplona, en o Palacio de Congresos y Auditorio de Navarra "Baluarte".
En iste Congreso, que se desembolicará baixo o títol chenerico "Pirinioetako hizkuntzak: lehena eta oraina" (As luengas
d'os Pirineus: pasau y presén) s'afondará en multiples aspectos d'as luengas y culturas d'os dos costaus d'a cordelera pirenenca.
Europa Press de Catalonha comence aué era transmission deth 'Servici en Aranés', un nau canau de nòtes en lengua occitana damb er objectiu de contribuïr ara difusion e promocion d'aguesta lengua pròpria dera Val d'Aran enes mejans de comunicacion e enes diferenti contorns dera societat.
A través deth servici, qu'a eth supòrt dera Conselleria de Cultura dera Generalitat, se transmeteràn es principaus nòtes dera actualitat diària no només catalana sinó també estatal e internacionau, així com des diuèrsi airaus tematics, en orari de 9.00 a 21.00 ores de deluns a diuendres. Se meterà èmfasi enes nòtes generades ena Val d'Aran, a on Europa Press dispause de corresponsalia.
Eth nau canau se meterà, ath delà, a disposicion des mejans de comunicacion, institucions e empreses que ja siguen abonats ath Servici Autonomic Catalan d'Europa Press sense cap de còst addicionau. Alhora, era agéncia a dessenhat un canau especiau pr'amor qu'es usatgèrs deth lòc wèb de 'Europa Press poguen accedir en dubèrt a aguestes informacions, a través dera adreça 'www.europapress.es/aranes'.
Damb era metuda en marxa d'aguest servici, Europa Press se convertís en prumèr mejan de comunicacion de contorn estatal que difonerà nòtes en occitan (en tot variar aranesa). Era agéncia a ua ampla experiéncia en desvolopament de canaus similars de promocion, difusion e normalizacion en lengües pròpries. Europa Press transmet servicis d'aguestes caracteristiques a Catalonha, ath País Basc, a Galícia, as Balears, a València e a Astúries, hèt qu'a convertit era agéncia en prumèr, e enquia ara unic, mejan de comunicacion que produsís regularment servicis informatius en totes es lengües oficiaus der Estat.
Aranès ei eth nòm que recep ena Val d'Aran era lengua occitana parlada en aguest territòri. Se tracte d'ua en tot variar deth dialecte gascó. Er aranés, qu'a especiau emparança en Estatut d'Autonomia de Catalonha, ei era lengua mairau dera 34,2% dera poblacion dera Val d'Aran. Ei era dusau lengua mès utilizada en aguesta zòna, dempús eth castelhan. ---------------------------------- La version occitana d'aqueth tèxte, incompletament virada deth catalan, qu'ei der agéncia Europapress medeisha. Se toti es tèxtes occitans d'Europaress son d'aguest estil, non sò segur qu'ajudaràn guaire era lengua. A veir...
Aquiu un conte de la termièra de Gasconha, en lengadocian aqueth, qui'ns rapèra que'ns cau tostemp nes menshidar deu cuu deu poth (hasan, galh). ------------------------------------------------------ Jo sabi un conte.
I avià, un còp, un pol que trobèt una borsa plena d’òr.
- Cocorocò ! Ma fortuna es fèita. Anem ribotar a la fièra.
Lo pol partisquèt. Al cap d’una lèga, trobèt un vòl de moscas.
- Adiu, Pol. E ont vas ?
- Moscas, vau ribotar a la fièra.
- Pol, seriás plan onèste de nos convidar.
- Moscas, vos convidi ambe plaser. Mès me poiretz seguir ?
- Pol, te seguirem.
Lo Pol tornèt partir. Las moscas lo seguián en bronzinant.
Una lèga plus luènh, las moscas ne podián pas plus.
- Pol, sèm arrandudas.
- Moscas, dintratz dins mon cul. Vos portarèi.
Las moscas dintrèron dins lo cul del Pol, e tornèt partir.
Una lèga plus luenh, trobèt un eissam de fissalhons.
- Adiu, Pol. E ont vas ?
- Fissalhons, vau ribotar a la fièra.
- Pol, seriás plan onèste de nos convidar.
- Fissalhons, vos convidi ambe plaser. Mès me poiretz seguir ?
- Pol, te seguirem.
Lo Pol tornèt partir. Los fissalhons lo seguián en rondinant..
Una lèga plus luènh, los fissalhons ne podián pas plus.
- Pol, sèm arranduts.
- Fissalhons, dintratz dins mon cul. Vos portarèi.
Los fissalhons dintrèron dins lo cul del Pol, e tornèt partir.
Una lèga plus luènh, trobèt un tropèl d'ases.
- Adiu, Pol. E ont vas ?
- Ases, vau ribotar a la fièra.
- Pol, seriás plan onèste de nos convidar.
- Ases, vos convidi ambe plaser. Mès me poiretz seguir ?
- Pol, te seguirem.
Lo Pol tornèt partir. Los ases lo seguián en bramant..
Una lèga plus luènh, los ases ne podián pas plus.
- Pol, sèm arranduts.
- Ases, dintratz dins mon cul. Vos portarèi.
Los ases dintrèron dins lo cul del Pol, e tornèt partir.
Una lèga plus luènh, trobèt un tropèl de buèus.
- Adiu, Pol. E ont vas ?
- Buèus, vau ribotar a la fièra.
- Pol, seriás plan onèste de nos convidar.
- Buèus, vos convidi ambe plaser. Mès me poiretz seguir ?
- Pol, te seguirem.
Lo Pol tornèt partir. Los buèus lo seguián en bruglant..
Una lèga plus luènh, los buèus ne podián pas plus.
- Pol, sèm arranduts.
- Buèus, dintratz dins mon cul. Vos portarèi.
Los buèus dintrèron dins lo cul del Pol, e tornèt partir.
Una lèga plus luènh, arribèt, la borsa al bèc, dins un grand castèl.
- Bonsera Monsur, Bonsera Madama. Crèbi de set e de fam, e soi las de portar tot çò qu'èi dins lo cul. Donatz-me lo sopar e la cochada, se vos platz.
- Pol, passa ton camin. I a pas res ací per tu.
- Monsur, Madama, èi de que vos pagar. Vejatz puslèu aquesta borsa plena de loïs d'òr.
- A ! gus. A! brigand. Aquesta borsa es nòstra. Venes de nos la panar.
- Non pas cèrtas.
- Atend! volur. Atend!
Mèstres e vailets corrián al darrèr del Pol, per li prene sa borsa.
Que fasquèt alavetz lo brave animal? Caguèt tot çò qu'aviá dins lo cul.
Las moscas fasián: "Rrr rrr rrr" Los fissalhons fasián:"Brr brr brr" Los ases fasián: "Hihà! Hihà! Hihà!" Los buèus fasián: "Mòu! Mòu! Mòu!"
An aquel tapatge, los mèstres e los vailets, espaventats, descampèron al grand galòp, coma s'aviàn avut tots los Diables d'infèrn a sas trossas. Atal, lo Pol e sos amics demorèron mèstres del castèl, ont visquèron longtemps, riches e urós (1).
E cric, crac, mon conte es finit, E cric, crac, mon conte es acabat. Passi per mon prat, ambe una culhèra de favas que m'an donat.
Joan-Francés Bladèr - Contes de Gasconha, darrèra garba.
(1) Dictat per Anna Deumàs, deu Passatge d'Agen (L.-e G.)
Tà començar, m'escoti ua version de l'imne veneçuelan, guaireben lo segond imne oficiau d'aqueth pais, cantada per Simón Díaz:
Tà seguir, aquiu que n'avetz ua version instrumentau, plan polida, tocada a l'arpa per Juan Vicente Torrealba. Que m'agrada fòrça, aquesta!!!
E ara la version deu Matti Caspi e deus Parvarim (be'ivrit ;)) : eretz shemesh oumayim, lo títol en ebrèu que't da literaument en gascon: tèrra de só (sorelh) e d'aiga.
Las escenas de las videos qui segueishen que deven aver 30 ans haut o baish, que'm hèn arríder de tan kitsch que son !!
Matti Caspi qu'ei a la percussion, Orí Erpaz deu duo Parvarim que canta la melodia mentre que Iòri Horí, l'aute deus Parvarim, e canta los chorus.
Ara lo Matti que'ns canta ua Samba:
e tà acabar, ua version ebrèa ben coneishuda d'un tradicionau judeo-espanhòu, Shercharchoret (Literaument, gojata moreta. En "djidio", lo títol originau qu'ei: Morenika a mi me yaman).
Shecharchoret yikre'uni tzach haya ori umilahat shemesh kayitz va'ani shechori
.JPG)
