dimecres, 29 d’octubre del 2008

Hvala qu'ei probablament pregnanta e en bona santat


De l'elicoptèr deu Conselh Generau d'Aran, qu'an podut fotografiar l'animau de cap a Canejan après l'accident de caça qui sabem. Segon lo Conselh Generau, Hvala qu'ei en bona santat. Segon l'especialista de l'ors brun Guillermo Palomero, Hvala que s'a hicada tranquilla e, bona novèla, que seré pregnanta.
La causa mes bona que seré de la deishar en patz. Qu'ei acostumada a ivernejar de cap a Melles, en França, non luenh de Canejan. Que la deishen rejúnher la soa tuta e hèr lo(s) son(s) petit(s) acerà !!!

Lo Conselh aranés qu'a prevengut que serà mauaisit de la capturar a causa deu maishant temps: ara que i plau e la nèu que cad a mens de 1500 m d'altitud. Soi pas segur que i creden vertaderament, ad aquesta captura, que crei sustot que volen hèr bona cara auprès de l'electorat anti-ors.

Los ecologistas catalans e aranés de l'Ipcena qu'an tornat afirmar que la decision de la captura èra totaument illegau e qu'an portat un clam judiciari contra lo Conselh d'Aran. Los ecologistas crànhen que la perseguida hàsca abortar l'orsa. Los tecnicians francés qui s'aucupan deus ors bruns pirenencs qu'an refusat de participar a l'expedicion de la captura de Hvala, ne jujant la rason infondada.

Los grops politics deu Conselh Generau d'Aran, UA, CDA e PRAG, qu'an aprovat per unanimitat ua mocion conjunta qui demanda a las autoritats competentas que retiren l'ors dera Val d'Aran. Atau, lo Conselh Generau exigeish que's cesse lo programa de la reintroduccion de l'espècia, programa decidit peus govèrns deus tres Estats pirenencs. Mès la responsa de Francesc Baltasar qu'estó clara: lo programa que seguirà e los ors que demoraràn ena Val.

Tà la mocion s'argumenta "la repercussion au nivèu tradicionau, ludic e torístic que provoca au territòri aranés" la preséncia de l'ors. N'ei pas nau, aquò. Totun, non i a cap d'estudis que demòstren ua repercussion negativa de la preséncia de l'ors. En Astúrias, en ua region tan poblada com Aran e que los ors i son mes nombrós, qu'existeish un torisme ligat a la preséncia de l'ors. Acerà, grops d'excursionistas, sustot estrangèrs, que pagan tà poder véder e fotografiar ors sauvatges en la montanha.
Que i a lo problèma ben reau de los atacs aus tropèths e los domaus hèits aus cavens abelhèrs, mès que i a solucions tà assegurar ua convivéncia acceptabla.

Lo problèma pausat per la preséncia de l'ors, contrariament a las afirmacions falsas deu lobby deus caçaires, qu'ei un ahèr sustot psicologic. Aqueth sindròma qu' ei estat negligit durant tròp de temps per las autoritats estataus e autonomicas, e, clar, que'u cau suenhar en consultant, formant e informant la gent.

Post-scriptum: taus qui légen l'espanhòl, que vs'arrecomandi la lectura d'un messatge qu'un blogaire a escriut en reaccion a l'ahèr deu caçaire de Les e a l'istòria qu'ei estada creada sus la dangerositat de Hvala. Aqueth blogaire que s'ei interessat aus accidents de caça de sanglar a la lutz de las estadisticas publicadas per ua companhia d'assegurança espanhòla. Tròbi aqueth messatge particularament interessant, sustot pr'amor que lo son autor ei aranés e non pas un "urbanita" de l'espècia haunida. Mès n'ei pas caçaire, clar.

10 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

L'animal, esta espantat i perplexa,
...que farieu, si un helicòpter us seguis continuament, privant-vos de
la vostra intimitat i el passeig vers la clínica per parir ?
Nosaltres som els reis de la creació.

merike ha dit...

Carles té raó, no puc estar-me de dir-ho.

Josep ha dit...

En aquests dies, els boscos d'Occitània, igual que els boscos de Catalunya, són plens de boletaires. Ja és casualitat que la topada l'hagi tingut un caçador, no et sembla?

Joan de Peiroton ha dit...

ntcarles: s'està anant tranquillament a Melles, on sol hibernar cada any. Melles essent en França, els guardes aranesos no poderan fer res.

merike: you look younger and younger every day.

josep: ben vist!!! les topades amb els ossos, en tot cas les que generen accidents (amb l'ós com a victima més sovint que no pas el caçador), son només les que impliquen caçadors...Tant els boletaires com els excursionistes o els biciclistes TT no coneixen aquest tipus d'accident...El perill per a aquests que seria més aviat els caçadors...Casualitat, casualitat...

merike ha dit...

I can't see myself:-( Your settings have changed.

Josep ha dit...

Per cert, m'encanata llegir la llengua occitana.

Hauria de ser obligatori a l'ensenyament català: l'occità és l'idioma més proper al català.

Joan de Peiroton ha dit...

merike: I haven't changed my settings and I do see your avatar!

josep: el català no serà tan occità com la koiné gascona que aquest blog fa servir com a idioma principal. ;))
Quin occità escollir si l'occita hagués de ser obligatori a l'enseyament català? Bé, jo en tinc una idea molt precisa e clara: l'aranès que és l'única forma d'occità oficial.

Josep ha dit...

Bé, si cal triar un occità supradialectal tenim dues opcions:

1) Lingüística. Dialectes del Llenguadoc. L'occità d'Aude, Fenolheda és més proper al català.

2) Política catalana. El gascó de la Val d'Aran.

3) Política occità. L'occità de Mònaco. Ai no, perdona, que els monegascs ja parlen tots francès :-((

Anònim ha dit...

Messatge a Josep ... Un "boletaire" e un caçaire dins los bosques son pas la meteissa causa ; un boletaire camina en patz, sense gos de caça.
Quin es aqueste manièra d'anar pels bosques amb cans tot en sapient la preséncia de l'orsa ?
Quin es aquesta manièra populista de pensar un país sense ecosistèma balançat ? L'òme es un animal de mès dins los Pirinèus, res de mès. L'òme es pas aquí per saber quí o non a lo dreit de vida dins la natura. L'òme es un element de l'ecosistèma, pas lo jutge de l'ecosistèma.
E per n'acabar amb lo populisme : «L'alè del bosc» Paco Boya, edicion Pagès. Encara en venda a Vielha. Martin viu sa vida ... mas es literatura, sonque literatura, sonque fum ?

Anònim ha dit...

«L'occità de Mònaco. Ai no, perdona, que els monegascs ja parlen tots francès »
Mónegue en provençal-niçard local, o occitan de l'èst. Monaco en ligurian, lenga d'importacion e ensenhada. Aital díson monegasc, mas cal destriar las lengas, una es occitana e l'autra italica. Lo francés es la lenga d'administracion. Aital s'ensenha las tres lengas a Mónegue.