La falsa història de l’òssa matahomes (Avui, edició digital d’avui)

Qu'èi lejut çò qui segueish en l'Avui digitau de uei:



La crisi de l’óssa Hvala ha sorprès Guillermo Palomero en un viatge de treball a Barcelona, en una feina que curiosament consisteix a completar l’edició de l'últim llibre de la Fundación Oso Pardo, l’entitat d’estudi i protecció dels óssos a la serralada Cantàbrica que ell mateix presideix. Aprofitant la coincidència, Palomero ha passat el cap de setmana a la Vall d’Aran, aprofundint en els seus amplis coneixements sobre la realitat d’aquesta espècie emblemàtica.

 Després d’escoltar les diverses versions dels fets, la primera conclusió de Palomero és que les ferides rebudes per Luis Turmo no van ser fruit de l’atac real d’un ós, sinó més aviat “un incident de caça, en què un animal salvatge que se sent assetjat pels gossos, els crits dels caçadors i els trets d’escopeta, tracta de fugir i carrega contra l’obstacle que troba al davant; en aquest cas el caçador”. També per casualitat Palomero documenta les seves paraules en un llibre publicat per la seva entitat el 2007: Osas: el comportamiento de las osas y sus crías en la Cordillera Cantábrica, que promou aquests dies des de Barcelona.



Sense indicis 
L’experiència continguda en aquest llibre, i la llarga trajectòria personal de Palomero justifica la seva segona conclusió amb relació a la crisi de Hvala: “No hi ha cap indici per pensar que els óssos introduïts al Pirineu [procedents d’Eslovènia] tinguin actituds especialment agressives i tampoc es pot dir que Hvala sigui una matadora d’homes. Si ens trobéssim davant un animal especialment agressiu o de comportament anormal és evident que caldria treure’l de la muntanya, però no és el cas ni de Hvala ni, que se sàpiga, de cap altre ós”, detalla Palomero.

“Durant 12 anys, el programa de reforç de la població d’óssos al Pirineu ha funcionat correctament i només hi ha hagut incidents amb caçadors. La caça és una activitat que, en si mateixa, comporta certs riscos. Cada any es produeixen incidents com, per exemple, atacs de porcs senglars que se senten acorralats o, fins i tot, lamentables accidents de trets entre caçadors”, indica l’expert en óssos.

Davant una crisi com l’actual, Palomero recomana “no actuar en calent” i que, “si es decideix capturar Hvala, que ho facin tècnics especialitzats, i només per conèixer el seu estat de salut i renovar el seu collar localitzador; després, deixar-la immediatament en llibertat”.

El president de la Fundación Oso Pardo veu imprescindible que es reforci el seguiment dels óssos al Pirineu i les campanyes informatives, “amb la participació de la població local; al Cantàbric hem après a conviure amb 130 óssos”.

Doncas, arren a ahíger. Ah totun! Ua videoneta, dilhèu?